Heineken de patxanga

LKG 3 – Heineken 0

Partit més fàcil del previst el que van disputar ahir al vespre els LKGeros, contra un ex-Divisió d’Honor que no va estar a l’alçada. D’entrada, en el moment d’iniciar el partit, l’equip cervesero comptava només amb cinc jugadors als quals se’ls va afegir un porter que estava disponible d’un altre equip. Durant tota la primera part, els orange van disposar de superioritat numèrica i, tot i fer un joc força discret, van aconseguir marxar al descans amb un 2-0. El primer gol el va signar el piojo Uri que va aprofitar una bona passada entre línies de la perla del planter. Ja a les acaballes d’aquest primer temps, un xut des de la banda amb efecte de dins cap a fora, va fer que el kàiser de Donosti sumés un nou gol que el col·loca pichichi de l’equip a l’actual edició de la Copa amb dos gols.

Millor contra set que contra sis

Un cop més es va complir el tòpic que a vegades és més difícil jugar amb un home més que no amb igualtat. A la segona part, un cop Heineken ja disposava de set jugadors, els orange van desplegar un bon futbol amb combinacions ràpides de pilota i van ser claríssims dominadors del joc. En una falta indirecta dins l’àrea, Sergio i el piojo van fer veure que serien ells els encarregats de llençar però quan se’ls va tirar la barrera al damunt, la aceituna va prolongar la pilota fins a Pedrag Barba que, tot sol, signava d’un xut ras el definitiu 3-0.  Heineken va demostrar un cop més que tot i ser un equip potent, la improvisació i la falta de concentració són els seus principals obstacles per convertir-se en un dels grans.  L’equip orange va donar bones sensacions en aquesta segona meitat i es va mostrar ferm en el seu avanç en la competició. La setmana que ve, dimarts a 21.30, el rival podria ser Rasters, sempre hi quan superés ahir la seva eliminatòria. En tancar la present edició, només es coneixia la victòria de Maradonianos, que acompanyaran LKG a la tercera ronda.

Roger, a Badalona

Un empanada de Roger va fer que el jugador pensés que el partit es disputava a les 21.30. El jugador va estar tota la tarda ocupat i no va poder consultar el mail. En trucar-lo minuts abans de l’inici del matx, va declarar que es trobava a Badalona per afers desconeguts.

L’1×1 de la Copa

Ben Yi Pablo: (espectador): No va tenir feina en tot el partit cosa que el va convertir en espectador de luxe. La setmana que ve, gran despedida del jugador abans de la seva marxa al Reading.

Tiburón Feu (treballador): Va fer força feina bruta i va complir amb les tasques. Va incorporar-se a l’atac i va tenir algunes oportunitats de xut clares

Pedrag Barba (responsable): Va completar, una vegada més, un excel·lent partit en defensa i a més va anotar un gol. Infringeix tensió i nervi als partits

El kàiser de Donosti (polifacètic): Va estar enorme a la segona part, multiplicant-se per tot el camp. A la primera, va complir amb escreix i va golejar de nou.

La aceituna Sergio (3 en 1): És l’engranatge de l’equip. Dóna equilibri i és la referència al mig del camp. Va tenir una actuació destacable.

Albertao Barba (ofensiu): Se’l va tornar a veure més al mig del camp que a la defensa. Dóna molta força a l’equip en el contraatac. Segueix creixent després de l’any d’absència.

Mohammed el piojo Barba (golejador): Va marcar el primer gol amb una bona connexió amb la perla del planter i va tenir altres ocasions clares per sentenciar. Va donar equilibri tàctic a l’equip a la segona meitat.

Rai (nuvi): Tot i la imminent boda va quallar un partit sòlid. Va destacar per treure la pilota amb criteri des del lateral dret. L’equip es beneficia de la seva polivalència.

La perla del planter Arnau (explosiu): La seva velocitat fa que els defenses hagin d’estar molt atents i deixin espais als mitjos. També sap jugar bé sense pilota i ahir ho va demostrar.

Txip-Txap Roger (a Badalona): En fi, sense comentaris.

Retorn il·lusionant

LKG 2- PRK Team 1

Primera ronda de copa i primera victòria per a l’equip orange en un partit en el qual el rival va presentar més resistència de l’esperada, tractant-se d’un ex-quarta. La baixa de Rai va impedir que els QB (Quatre Barbes) es tornessin a trobar dins d’un terreny de joc però això no va impedir que el quadre LKGero demostrés un joc força elaborat, tractant-se del primer partit de la temporada.

Els orange van ser clars dominadors de la possessió si bé els costava materialitzar les ocasions. Una internada pel centre del retornat piojo Uri en els primers minuts va estar apunt de suposar el primer gol del partit. A part d’aquesta jugada, la perla del planter ho intentava una vegada rera l’altra, en la solitud a la qual es va acostumar la temporada passada. Tot i el domini LKGero, en la darrera jugada de la primera part un xut pel pal curt posava a PRK en avantatge.

A la mitja part, els comentaris eren de la necessitat d’una major intensitat al mig del camp. La defensa s’havia mostrat sòlida durant tot el partit i es van fer alguns reajustaments tàctics per intentar desbordar també per les bandes. L’equip va sortir en tromba i Arnau va aprofitar una passada a l’extrem esquerra per resoldre magistralment la jugada i anotar l’empat. L’equip no es va arronsar i poc després el kàiser de Donosti aprofitava el rebot d’un fort xut de Txip-Txap Roger, després d’una bona jugada col·lectiva. D’aquí al final, els LKGeros van patir més del compte però van ser capaços d’aguantar el resultat. Dimarts que ve, a les 20.30 hores podrien retrobar-se amb Heineken a la segona ronda, un vell conegut dels LKGeros i rival d’una entitat massa elevada tenint en compta que encara estem a principis de la competició.

Albertao torna 14 mesos més tard

El 3 de juliol de 2008 va ser la darrera vegada que Albertao va disputar un partit amb la samarreta orange. En aquella ocasió, el gracienc de Sant Gervasi va contribuir a la victòria contra Toricos, en un dels memorables partits d’aquella temporada. Ahir, més de 400 dies després, va tornar a vestir la LKGera en competició oficial. La seva actuació va aportar solidesa a l’equip i els seus turmells el van respectar. Sembla que l’equip quedarà ben reforçat amb el seu retorn.

L’1×1 de la Copa

Ben Yi Pablo: (necessari): Tot i no tenir especial feina, la seva bona col·locació va estalviar més d’un ensurt a l’equip. Se’l trobarà a faltar.

Txip-Txap Roger (col·locat): Va anar de menys a més amb una segona part molt activa. Un potent xut seu va deixar el segon gol en safata al kàiser.

Tiburón Feu (polivalent): Va jugar gairebé en totes les posicions. Sembla que és un candidat a ocupar el mig del camp. Va acabar fos.

Pedrag Barba (mariscal): Va ordenar la defensa i se les va tenir amb el davanter rival. Imposa ordre des del minut 1. Gat vell.

El kàiser de Donosti (golejador): A més d’una gran feina al mig del camp va anotar el gol de la victòria. El seu xut és una de les armes d’aquest equip.

La aceituna Sergio (equilibrador): La seva bona col·locació al mig del camp dóna equilibri a aquest equip. És la garantia per evitar que l’equip es descompensi.

Albertao Barba (retornat): Després de la seva llarga absència va quallar una actuació força destacable. Li faltarà recuperar el ritme de la competició però afegeix pes a l’equip.

Mohammed el piojo Barba (consisitent): Tot i el natural baix to de forma va sumar qualitat a l’equip. Com a lateral va fer pujades interessants i sembla que aquesta temporada se’l podria veure més en aquesta posició.

Serginho (murri): Va detectar a la mitja part els punts febles rivals i va dissenyar la tàctica per desbordar a la segona. Quan posa ordre l’equip ho nota.

La perla del planter Arnau (magistral): LLuitador a dalt, va resoldre amb mestria la jugada del gol de l’empat. Ha madurat moltíssim i s’ha convertit en una peça fonamental de l’equip.

Torna la Copa!

PRK Team – LKG

Dimarts, 8 de setembre a les 21.30 hores

LKG torna de vacances el proper dimarts en la primera ronda de copa contra PRK Team, equip que va quedar en segona posició a quarta divisió la passada temporada. En principi, hauria de ser un rival assequible pels orange si bé l’equip és conscient de la falta de pretemporada i de la necessitat de construir un bloc compacte després de l’estiu. Al record de l’afició hi ha la trista eliminació en segona ronda de la temporada passada després de guanyar el primer partit en una agònica tanda de penals amb resultat final de 8-7.

Canvis a la plantilla

La temporada vindrà marcada per la marxa del Ben Yi Pablo, després de 4 temporades defensant la porteria LKGera. Una oferta escandalosa del Reading anglès fa que els orange s’hagin de posar les piles per intentar trobar un substitut digne. Després de la marxa de Jorquera al Girona, sobre el qual s’havia especulat tot l’estiu que podria recaure a les files LKGeres, la Secretaria Tècnica redobla els esforços per començar la Lliga amb la plantilla completa. De moment, Ben Yi encara defensarà la porteria orange a la Copa.

L’altre capítol destacat de la temporada és la del retorn dels cosins Albertao i el piojo Mohammed Said Barba després de les seves estades a Costa Rica i Síria respectivament. Albertao va declarar només aterrar a Girona que “el meu compromís amb la LKGera és absolut” i que “si bé els meus turmells no estan al 100% faré el possible per començar a tope la temporada”. Per la seva banda, el piojo va anunciar que “el futbol siri m’ha ensenyat moltes coses. Ara ja puc dir “me follé a tu hermana” en àrab com ho va fer el Materazzi a la final del Mundial”.

Sergio, l’únic dubte

Tots els jugadors han confirmat la seva continuitat a les files LKGeres menys Sergio, que va deixar la seva continuitat a l’aire al final de la temporada. El club espera resoldre aquest tema en la propera setmana per acabar de tancar la plantilla.

The end

Quan uns comencen la pretemporada d’altres acaben la temporada.

Xurrasqueria Guti 3 – 5 LKG

Partit final contra Xurrasqueria Guti i victòria per 5-3 en un partit sense gaires dificultats, amb gols de grans jugades tot i que per variar amb una mica de suspens final.

L’equip amb novetats, encarava el partit amb l’únic objectiu de la victòria per acabar l’any en bona posició. I així va ser, amb un joc molt superior i de toc van anar caient els gols, fins que l’equip es col·locava 4-1.

A la represa els Gutis marcaven dos gols que creaven dubtes a l’equip, que finalment es va posar el mono blau i va sentenciar amb un cinquè gol.

Classificació final

D’aquesta manera l’equip queda classificat 4t a la lliga. Aquesta posició li dóna moltes opcions de tornar a la màxima categoria, ja que pugen 3 equips, però sempre hi ha baixes, cosa que faria pujar l’equip. De fet, l’any passat LKG va quedar entre els 3 primers, i finalment el 4t i el 5è també van pujar. Així doncs, mal que li pesi a Txip txap Roger que s’ha passat la temporada fent declaracions als diaris assegurant que volia baixar de divisió per poder guanyar algun partit, l’equip tornarà a pujar.

Temporada vinent amb baixes

La secretaria tècnica de l’LKG s’ha posat a treballar per preparar l’equip de l’any vinent tot just acabada la temporada. Txuqui, el nou secretari tècnic del club, ha declarat que ja ha rebutjat una proposta. Es tractaria d’un home vestit de negre, amb caputxa i un lloro a l’espatlla, que anava xiuxiuejant “que no estamos tan mal”, que ha ofert un davanter negre, no només gratuïtament, sinó que estava disposat a pagar els bocates de tot l’any i samarretes noves si se’l quedava el club. Txuqui ha rebutjat la oferta al·legant un excés de davanters i que no es fiava d’un home que al marxar li ha dit que a “él no le embauque”.

A part d’això hi ha una baixa a la columna vertebral de l’equip, la porteria.

Segons ha sabut LKGol, Ben Ji Pablo ha firmat un precontracte amb el Reading anglès per tota la temporada vinent. D’aquesta manera LKG es queda sense un porter de garanties. Tots els membres de l’equip tècnic i jugadors haurien de moure’s des de JA per trobar un recanvi digne. LKGol està preparant un monogràfic sobre les grans temporades de glòria que ha donat el porter i sobre les grans tragades també.

Un altre membre que ha deixat en suspens la seva continuitat ha sigut Sergio. El polivalent migcampista afronta una nova aventura personal l’any que ve i no té clar si podrà seguir amb l’equip. Tot i que podria ser que fos una tàctica del seu representant per aconseguir una millora de contracte.

De moment tampoc hi ha confirmades les continuitats d’altres membres de la plantilla, com el possible retorn dels Barbes Albert i Oriol.

El diari anirà actualitzant l’actualitat de fitxatges i novetats de la temporada durant l’estiu. No deixeu de llegir-lo.

Menjant xurrasco

LKG 6- Xurrasqueria Guti – 3

El resultat no ho reflecteix però LKG va patir ahir al Meiland per poder superar al seu rival, ‘Xurrasqueria Guti’. L’equip d’ahir només tenia la baixa de Sorrossal que es trobava en terres navarreses gaudint, borratxo, de les festes de San Fermín… LKG va presentar un equip sòlid, però va començar amb una ‘pàjara’ tremenda (que diria Monegal) i va veure com l’equip rival li endossava un 3 a 0 sense fer gaires esforços ni crear massa perill. Al tram final de la primera part, l’equip orange va reaccionar i va ser capaç de marcardos gols (un de Rai, de rebot, que no sap ni com el va fotre…). Amb el 3 a 2 es va arribar a la mitja part. Durant el descans els jugadors d’LKG van verbalitzar ‘això es pot guanyar’ i van sortir a totes després de la represa. Llavors, va ser quan l’equip es va entregar a la perla del plater que amb 5 minuts va capgirar el partit fent un dels seus millors partits a les files LKGeres. Els gols inicials  després de la represa van tranquilitzar a la plantilla, que va poder jugar més relaxada. El partit va acabar amb un rival fos físicament i amb un resultat prou ampli per sumar una nova victòria treballada i digne que li permet mantenir les aspiracions de seguir a Primera.

Només queden dos partits per acabar la temporada i l’equip l’afrontarà amb nombroses baixes. Dimarts vinent els germans Cebrian no podran assitir a les instal·lacions del Meiland, perquè es trobaran a la bonica illa de Sardenya amb la ‘mama’ i les cosines (apassionant!)… Després del matx els jugadors van començar a concretar una data per celebrar el ja tradicional sopar de jugadors i directiva. La plantilla només pensa en manteir la categoria i comptar, de cara el curs vinent, amb Oriol i Albert que aquest curs han estat jugant a diferents lligues internacionals. Felicitats a tota la plantilla i sort en aquest tram final de temporada. Com molt bé va dir el Sergi 1×1=1

Jugant amb el cor

LKG 3 – Soniguales 3

El Meiland va viure ahir un partit històric. Mai s’havia vist tanta emoció, passió, cor… per intentar guanyar un partit. Ahir LKG va fer història malgrat empatar a tres contra un vell rival, Soniguales. El partit ja va començar malament… La plantilla tenia nombroses baixes i a l’últim moment es va haver de fer un equip de circumstància. Les baixes de Sergio, Feu, Sergi, Sorro, Arnau i Roger no van espantar als jugadors de LKG que van defensar ahir els colors orange com no ho havien fet mai. Les incorporacions d’Albert (l’ empresari), Alberto i Xavi (ja com un més) van servir per formar un equip prou sòlid per enfrontar-se a Soniguales.

LKG va començar el partit amb un home menys, amb una defensa sòlida i un mig del camp que no va parar de córrer amb tot el partit. L’equip orange es va posar per davant al marcador amb un gran gol d’Alberto. Va ser llavors quan no va caldre ni dir una paraula. Els homes de LKG van fer allò que saben fer millor… defensar a mort i lluitar totes les pilotes. El cansament era evident i es va arribar a la mitja part amb empat a 1, però amb la moral alta i amb un rival deseperat, perquè no aconseguia xutar entre els tres pals i perquè Pablo va fer un dels partits de la seva vida.

A la represa, Albertinho va fer una jugada personal per la banda dreta que va suposar el 2 a 1, però Soniguales (amb un home més, repeteixo) no va estar per òsties i va poder empatar el partit. Quan faltaven 10 minuts pel final i el cansament era visible per tothom, Soniguales va poder engaltar un fort  xut des de fora de l’àrea, que va suposar el 3 a 2.  Pablo no va poder fer-hi res de res. Però encara hi havia esperances.  La mala notícia va arribar quan Alberto es va haver de retirar del terreny de joc amb molèsties a la cama dreta. LKG passava a jugar amb només 5 homes!!! Però això no era motiu per rendir-se!! LKG es va llançar a l’atac i amb una pilota morta a fora de l’àrea, Albert (l’empresari) va fer el gol de la seva vida. Va engaltar un fort xut amb la dreta que no tornarà a fer amb la seva puta vida. Aquell gol va permetre que LKG puntués!!! L’alegria es va desfermar…, però quedaven tres minuts… Soniguales no va parar d’atacar intentant aconseguir un gol, però la forta defensa de l’equip orange va ho va impedir. S’ha de dir que en un dels xuts la pilota va estar a punt d’entrar (o va entrar) i el porter Pablo la va poder treure de la mateixa línia de gol. Al final, els jugadors de LKG van acabar xutant pilotes a la ronda i demanant l’hora… L’equip marxava del Meiland content i amb un empat amb sabor a victòria.

1 x 1

Pablo: MUR: va fer un gran partit. No va poder fer res en els tres gols!! Va manar des de l’àrea i va ser providencial en l’última jugada el partit!!

Pere: ORDRE: Va estar donant ordres durant tot el partit i animant als companys. Va estar sòlid en tot moment i va tenir una particular lluita amb el punta de Soniguales.  La defensa va funcionar gràcies a ell.

Albert: L’EMPRESARI: Quin partit!! Quin gol! Va fer cas de les ordres donades i va marcar el gol de la seva.  No va parar de córrer en tot el partit. ‘Lo puto crack!’

Alberto: GOLEJADOR: Va marcar els dos primers gols. Va estar sòlid al mig del camp i es va acoplar molt bé a la manera de jugar de LKG. Esperem que la lesió no sigui res!

Xavi: UN MÉS: Ja porta quatre partits defensant la samarreta orange i sent els colors!! Va fer molta feina en atac i va tallar pilotes al mig del camp que van ocasionar perill.

RAI: PASSADOR. Va treure la pilota des de la defensa creant passades de perill a l’àrea rival. Va fer un desgast físic important i va estar sòlid en defensa.

La redacció de LKG felicita a tots els jugadors i espera que la plantilla al complet es pugui retrobar en el pròxim partit.  Felicitats, nois!

Com el Barça a Roma

Doncs si, efectivament, dos gols i victòria com el Barça a Roma, però poques similituds més.

Després de la gran final contra el Manchester, del triplet, de tot plegat, que s’ha de dir en aquesta crònica?

 

LKG-2  Las tropas-1

 

LKG va aconseguir tres punts més i continua l’espectacular ratxa que l’ha portat a sumar 13 dels últims 15 punts. Increïble a principis de temporada. I es que els jugadors ja s’ho comencen a creure.

Joc ranci, perdre temps, catenaccio, pilotades, i contraatac, aquesta és la recepta del nou LKG, un plaer pels sentits.

El partit va començar com sempre, joc brusc i LKG tocant-la mentre esperava que arribés el cansament.

Una bona jugada iniciada pel Kàiser va culminar amb una excelent jugada de la Perla Arnau que arribar a la línia de fons i va centrar deixant el mateix Kàiser, que havia seguit la jugada, sol per marcar el primer gol.

A partir d’aquí, a defensar i que la perla pesqués el que pogués. En realitat, l’equip va tenir controlat el partit bona part dels minuts. Tot i això, durant etapes del match l’equip contrari trenava bones jugades al mig del camp que significavent atacs perillosos. L’equip va jugar a estones força desordenat i només la intervenció providencial de Ben Ji Pablo va evitar alguns gols.

Si no és menys veritat per això, que les ocasions més clares les va tenir LKG. Mentre els rivals probaven xuts llunyans sense gaire fortuna, ja que no podien superar la defensa, LKG va fer fins a 2 pals i dos ocasions de molt perill. Una jugada boníssima de Sergio que va probar una magnífica vaselina va topar amb el travesser. Igual que una rematada a boca de canó de Tiburón Feu, que es va estavellar al travesser també, ja que no se l’esperava perquè venia d’una potent falta xutada per Serginho que va rebutjar el porter dins l’àrea. Una internada a les acaballes del partit de serginho que va acabar amb un xut a l’exterior de la xarxa, o alguna jugada més de la perla que no van entrar per poc.

Va ser precisament la perla del planter Arnau, que en una jugada de murri va robar una pilota a la defensa i ell tot sol va marcar el 2 a 0. El jugador aconseguia el premi després d’estar lluitant tot el partit amb la defensa rival. Li queien tantes òsties de tot arreu que encara sort que va sortir sencer de l’estadi.

L’equip contrari, nerviós i contrariat pel joc LKG, per anar perdent i per l’escandalosa pèrdua de temps d’alguns jugadors LKGerians, va començar a fer entrades brusques i a encarar-se amb els bons i educats jugadors locals.

Els visitants només van aconseguir el gol amb un xut de fora l’area molt ajustat al pal. LKG però, va treure l’experiència i l’ofici del que està dotat últimament i va aguantar el marcador favorable fins que el dolent, lleig, caspós, asquerós i perquè no dir-ho, filldeputa de l’àrbitre va pitar el final del partit.

Nova victòria i cap a casa, i com deia un entrenador: No hase falta desir nada mas.

1×1=1

Ja en tenim 10

LKG 0 – PTOP 0

LKG no va poder passar de l’empat ahir contra els PTOP. La confusió va regnar els dies previs al partit per culpa del nom del contrari i la manca de coneixement sobre les sigles de l ‘equip rival. Després que  a la redacció de LKGol es rebessin alguns correus surrealistes sobre el nom vertader es va treure l’entrellat: LKG jugava contra Política Territotial i Obres Públiques.

El partit es va jugar a quarts d’onze de la nit, mala hora per estar concentrats al 100% i sortir a tope. El matx va començar amb un LKG ben col·locat en defensa i amb la incorporació de Xavi al mig del camp per cobrir la baixa de Sergio. Va ser un partit molt físic, on els dos equips van donar tot el que van poder per intentar foredar la porteria contrària. Malgrat el resultat (o-o) no va ser un partit gens avorrit. Els dos equips van tenir forces oportunitats per marcar, però que no es van materialitzar. La jugada del partit la va protagonitar Sergi a pocs minuts del final després d’un excel·lent llençament de falta que es va estavellar a la creueta. En l’última jugada del partit el Kaiser de Donosti va tenir una altra gran oportunitat, després d’un llançament de còrner, que hagués sentenciat el partit.

L’equip va estar bé en defensa, deixant de banda alguns petits errors  puntuals i el porter, Ben Ji Pablo va tornar a estar excel·lent des de tots els punts de vista. L’equip orange té una setmana de vacances que li permetrà tornar a les instal·lacions del Meiland amb forces renovades. L’equip porta 4 partits sense perdre. Felicitats a tots!!!

Un x un

Pablo: EXCEL·LENT: Es va mostrar segur en tot moment i va saber manar a la defensa quan va ser necessari. Va treure la pilota amb rapidesa i visió de joc.

Pere: EL MUR.Va demostrar, una vegada més, la seva solidesa en defensa. No va deixar que el davanter passés ni una vegada i va demostrar ser un gat vell a l’hora de provocar faltes.

Sergi. MANANT. Va estar donant ordres constructives durant tot el partit. Ben col·locat. Va fer bones arribades a l’àrea contrària que van permetre crear perill.

Marc: EL GRAN. Malgrat menjar-se dos ous ferrats abans de començar el matx va exibir un nivell de joc molt alt.Va córrer molt durant tot el partit i va consolidar el mig del camp.

Xavi. ENTREGAT. Era la segona vegada que vestia els colors orange i va jugar a un alt nivell. Es va demostrar sòlid en defensa i va crear cert perill a l’àrea rival.

Feu. IMPECABLE. Va jugar durant molta estona al mig del camp fent un desgast físic majúscul. Es va entregar a totes les pilotes i va consolidar un gran nivell de joc dels últims partits.

Arnau. INCANSABLE.  Va portar de corcoll a tota la defensa de PTOP creant molt perill i va aprofitar tots els espais. Va mantenir un gran nivell de forma física.

Rai. COL·LOCAT: Va jugar de lateral i va permetre treure bones pilotes des de la pròpia àrea. Va fer algunes arribades al’àrea rival amb cert perill.

Que vagin passant!

LKG- 3  Hellcheib-2

 

 

La gran remontada! I la ratxa lkgeriana continua.

L’Lkg jugava contra el tercer classificat, que s’està jugant les garrofes amb els de dalt per pujar de divisió.  L’equip Orange va baixar el nivell de les anteriors victòries i el partit es va solucionar en jugades concretes.

El partit va començar bé i els jugadors locals van tenir el partit controlat els primers minuts, com sempre. Els jugadors van tenir algunes opcions, xuts que va refusar el porter i jugades de cert mèrit. Però el rival començava a apretar. Fins que va arribar el primer gol, en una jugada de rebots a la defensa, un davanter de Hellcheib va engaltar una pilota que va colar-se a la porteria lkgeriana. 1-0 i l’equip cansat, només amb un canvi, la baixa de Sergio es començava a notar al mig del camp. Els jugadors s’anaven desinflant i un error defensiu va propiciar un xut llunyà que va acabar en gol. 2-0 i semblava tot perdut. El millor que li podia passar a l’equip era que acabés la primera part.

A la mitja part l’equip es va reunir. Entre poemes de Martí i Pol i cançons de Lluís Llach es va voler recordar l’heroica actuació de l’altre equip de la ciutat un dia abans. Frases de grans filòsofs, com Van Gaal, Radomir Antic,  Adam Martín o Josep Guardiola amenitzaven els minuts de descans.

Amb aquesta extramotivació, i amb la consciència que podien fer alguna cosa gran va començar la segona part. L’equip va sortir en tromba. Hi va haver algunes variacions tàctiques que van suposar donar la volta a la dinàmica del partit. Txip Txap Roger es va posar al lateral esquerre, Tiburón Feu va incorporar-se al mig camp, on donava consistència defensiva i Serginho es va col·locar al lateral dret, cosa que li permetia pujar la banda sense tanta pressió i amb més perill. De fet, un teva meva entre Serginho i el Kàiser va suposar el gol d’aquest últim just encetar la segona part. Gol psicològic. Els rivals encara s’estaven mocant i sense adonar-se’n  ja tenien un gol en contra. Al cap de menys de 5 minuts Pedrag tallava una pilota a la defensa i s’incorporava a l’atac com si Dani Alves es tractés. Després de pixar-se un parell de contraris va cedir la pilota al Kàiser de Donosti que estava desmarcat i aquest de fort xut va aconseguir una xarxa de les seves. 2 a 2 i tot un món per endavant. Què faria l’equip? canguelo? diarrea? gonorrea?

L’equip psicològicament molt motivat però físicament mermat començava a defensar sense crear. La victòria va arribar amb una jugada individual de la perla del planter Arnau, que es passava tot el partit lluitant amb els durs defenses rivals. Una pilota bombejada des de la meitat del camp lkgero va arribar a la defensa rival, que protegia la bimba sense problemes. L’astúcia, la constància, la fe de la perla del planter va fer que s’avances als dos defenses, que a base de cops el van intentar parar, va controlar la pilota, i quan semblava que es quedava sense angle per xutar, va engaltar una potent canonada que entrava per tot l’escaire de la porteria visitant. 3-2 i la remontada es feia real!

Quedava però, molt partit. No valia a badar. Però si alguna cosa sap fer aquest equip quan toca és defensar. A l’heroica, fent marranades, com sigui, però defensant. L’art del Cattenaccio no tothom el sap dur a terme. El que no va poder fer el Chelsea ho va aconseguir l’Lkg. Els rivals apretaven fort, però no aconseguien xutar. La defensa rebutjava, el migcamp s’entregava al màxim i el davanter intentava lluitar cada pedrada que li arribava. L’equip es veia obligat a fer faltes per evitar jugades de gol. I així va arribar el fatídic moment. Un txip txap roger carregat d’odi i ràbia va clavar una patada a un rival que ni el mateix Bruce Lee hagués fet millor. El crit del coletas encara retumba pel Meiland. De cop les ments Lkgerianes es van tornar negres. Es va fer la foscor. La gran remontada podria quedar en res. Doble Penal.

Coneixent les pájares lkgerianes un gol en aquells moments podia desencadenar una remontada per part de l’altre equip. Però ahir no era el dia.

Incomensurable va estar Ben Ji Pablo. Va deixar més espai per un costat que per l’altre de la porteria i el davanter hi va caure. Va xutar ras i parada increible de Ben Ji. Havia salvat un cop més l’equip.

EL partit continuava, quedaven minuts i la frustració de l’altre equip tambés es traduïa en faltes. En una d’aquestes, un xut sec i potent de Serginho va superar el porter per alt i es va estabellar al travesser, Rai va voler aprofitar el rebot i li van fer falta. Doble Penal. Amb el Kàiser a la banqueta amb els bessons pujats, Serginho va acceptar el repte de sentenciar el partit. Va fallar, com no, però per sort, no va haver temps per res més i el partit es va acabar amb un resultat que ningú s’hagués cregut a la mitja part. I van sumant…

1×1

Ben Ji Pablo. Salvador. Va fer aturades de mèrit, però sobretot serà recordat per aturar el doble penal en el moment més trascendental del partit.

Serginho. Irregular. Fins que no va passar al lateral de la defensa no va crear perill. Al mig del camp se’l veia cansat i perdut. A la dreta va fer dos xuts amb perill i una falta amb molta intenció. Va triangular amb el Kàiser sempre que va poder.

Pedrag. Grandiós. Va superar en tot moment el seu davanter, per terra, mar i aire. Clau en la defensa com sempre ordenant i manant. Va jugar sempre que va poder la pilota i va crear ell tot sol el gol de l’empat.

Txip Txap Roger. Desigual. Va anar de corcoll a la primera part amb un davanter àgil i ràpid. Va provocar la falta del doble penal i va regalar el segon gol. A la segona part a l’esquerra va estar molt millor, més segur i va jugar fàcil, es va assemblar al jugador de l’anterior partit

Tiburón Feu. Polivalent. Bon partit del defensa orange. Va haver de passar per totes les posicions de la defensa fins que se’l va reclamar al mig del camp on va desenvolupar una meritòria tasca de contenció de l’atac rival. Va aguantar físicament i va saber mantenir la posició en tot moment.

Rai. Sacrificat. Va haver d’ocupar la posicó del migcamp gairebé tot el partit anant amunt i avall. Va intentar jugar cada pilota i connectar amb l’atac amb dispar sort. L’equip va trobar a faltar el ja seu clàssic gol.

El Kàiser de Donosti. Constant. Va jugar un gran partit un altre cop. Dos gols i una despesa física al mig del camp increïble. Com sempre desmarcant-se i demanant la pilota. Quan es deslliura de la defensa l’equip guanya presència a dalt. Al final del partit el cansament li va passar factura i se li van pujar els bessons, de Boer.

La perla del Planter Arnau. Lluitador. En el seu retorn va passar-se tot el partit lluitant literalment amb la defensa rival. El ja clàssic cattenaccio fa que el davanter pateixi a dalt i se senti sol molts cops, però això no fa que lluiti cada pilota i que tregui petroli de qualsevol jugada. Rapidesa i xut la clau del tercer gol.

Sant Jordi de Catenaccio

LKG – 3 Garraforma -1

Gran partit d’ LKG que va aconseguir una nova victòria i ja en van 2 consecutives. Sis punts i adéu a les últimes posicions.

L’equip sembla que ha trobat la bona direcció i es comença a adaptar a la nova divisió. Els jugadors actuen com un bloc i cadascú té la posició ben marcada. Des del primer fins l’últim es sacrifiquen per l’equip i sembla que ja s’han oblidat les habituals pájares.

El partit del dijous de Sant Jordi va ser un gran exemple de com Itàlia va poder guanyar l’últim Mundial.

Cattenaccio pur i dur i contraatacs letals. Aquesta és la recepta del resorgiment LKG. L’equip ha perdut toc, però ha guanyat en contundència i defensa, per tant, el canvi era clar, l’evolució lògica i el resultat prometedor.

El partit va començar com sempre. Amb un LKG en forma, ràpid, àgil, tocant i arribant. La sortida va ser en tromba. Però, també com sempre, l’equip es va anar desinflant i a mesura q passaven els minuts Garraforma anava tenint cada cop més la pilota  i tocant i tocant gràcies als seus bons jugadors.

La primera gran ocasió va anar a càrrec d’LKG, Serginho va empalmar una assistència llarga  que el porter va poder desviar. Garraforma apretava i quan més ho necessitava l’equip El Kàiser de Donosti va xutar magistralment des de la llunyania de l’area i va clavar un golàs de vaselina que el porter només va poder observar.  Algún xut sense gaire perill que Ben Ji Pablo va aturar de manera sòlida van ser les úniques ocasions de l’equip visitant.

A la segona part el guió va ser el mateix de l’últim partit. LKG es conformava amb l’1 a 0 i defensava a ultrança. Cap a la meitat de la segona part, Serginho que anava deambulant per la davantera va robar una pilota, va córrer tot el camp com si el perseguís Carmen de Mairena, evitant dos defenses, i quan semblava massa tancat per probar el xut amb l’esquerra, va sentir una veu angelical que cridava des del mig de l’àrea i sense mirar va fer una assistència, que Rai, que va seguir tota la jugada corrent a prop,  va culminar amb gol. El seguiment de la jugada per part de Rai demostra que l’equip confia en els seus companys i en la victòria. En altres ocasions, el davanter s’hagués trobat sol amb tots els defenses.  

Les coses es clarificaven per LKG que amb el 2 a 0 es relaxava. Així doncs, l’únic moment de despistada de la defensa lkgera va significar que un jugador garraformés marques el 2 a 1 a bocagerro. Les pors i els fantasmes del passat tornaven al municipal orange. Aquest cop però, els jugadors lkgerians es van mentalitzar a fons i no van tenir cap més pájara. Les grans intervencions de Ben Ji Pablo van donar aire a un equip que no mereixia que li empatéssin el partit. Cap al final del partit, en una de les pilotes robades pel Kàiser, aquest va assistir a Serginho que, al primer toc li va tornar la pilota deixant al Kaiser Sorro sol davant el porter. Allà va sortir el temple dels grans killers i sense immutar-se li va colocar la pilota per baix al porter. 3 a 1 i cap a casa.

L’equip es quedava amb una gran sensació després de la victòria, un bon regust. Un esforç com el que va fer tot l’equip val la pena si el resultat acompanya.

1×1 dels jugadors de la remontada a la lliga:

Ben Ji Pablo. Salvador. Va protagonitzar parades de gran mèrit en moments clau del partit. La defensa se sentia segura amb el porter darrere ja que si fallava tenia una assegurança sota els pals. Va probar amb el davanter Serginho assisències llargues de contraatac amb sort dispar.

Tiburón Feu. Inexpugnable. Amb el partit d’ahir se li va treure l’stigma de gafe. Va jugar el partit a un nivell molt alt. Segur en defensa no va deixar que ningú es colés per la seva banda. Concentrat i ben col·locat en tot moment va aguantar físicament tot el partit tot i les constants embastides dels davanters garraformeros.

Pedrag. Líder. La defensa estava a les seves ordres i va complir. Igual que tota la defensa va jugar a un nivell altíssim i sense errors. Manava i ordenava cosa que va fer mantenir la concentració defensiva. Ràpid al tall i expeditiu a l’1 contra 1 no va permetre que cap davanter li guanyés l’esquena.

Roger. Estel·lar. Va jugar un gran partit. Defensivament extraordinari i amb algunes incorporacions a l’atac. Va intentar jugar en tot moment la pilota cap als mitjos o davanters cosa que donava aire a l’equip. Va mantenir la posició en tot moment, limitant les seves escapadetes a  l’atac, cosa que va fer que la defensa estigués més unida i segura.

Sergio. Sublim. Gran esforç físic el que va fer Sergio. Estava a tot arreu. Arribava a totes les pilotes. Un pulmó al mig del camp, tallant i distribuint. Ajudant en defensa i incorporant-se a l’atac. Corregint posicions i tapant huecos. Es nota quan està al mig del camp, la seva posició més natural i en la que rendeix més.

Kàiser de Donosti. Crack. Tot i el gran nivell global de l’equip, va ser el millor de tots. Líder al mig del camp va fer una gran dupla amb Sergio. Intentant jugar al toc cada pilota, treient-la amb criteri i perill.  El seu xut potent va signifcar el primer gol, tot un golàs. La jugada amb Serginho va significar el segon. A part de golejar i decidir partits, defensava i manava com un veterà.

Rai. Golejador. Es va anar alternant la posició amb Serginho. Tot i les poques pilotes que arribaven a dalt les sabia aprofitar i aguantar per donar respir als companys. Molt ben col·locat en cada moment el seu gol va ser decisiu per donar tranquil·litat a l’equip. Fa uns quants partits que va sucant i s’està convertint en un gran oportunista, que peu que posa a dalt, gol que se li suma a l’equip.

Serginho. Murri. Va anar molestant la defensa contrària sense gaire sort fins que va trobar l’ocasió de robar una pilota que va acabar amb gol. Va tenir diverses ocasions de gol i va provocar algunes faltes i mans del porter. Li va tocar ballar amb la més fea però se’n va sortir prou bé. Dues assistències de gol i contraatacs gairebé letals, el seu llegat.