LKG 6 – Sexyneers 3

I a la cinquena jornada van guanyar. El que semblava impossible fa només unes setmanes, construir un equip que no es rendís i que lluités fins l’últim minut, es va produir ahir. Amb la seguretat que transmet el fet de tenir un porter de garanties sota els pals i amb una millora notable del to físic dels jugadors, LKG va saber patir ahir en un partit contra l’altre farolillo rojo de la categoria. Ara l’equip abandona el sempre humiliant lloc de cuer i comença l’escalada. La permanència és possible.

Torrija inicial

Com ja va sent habitual aquesta temporada, l’empanada amb la que van sortir els LKGeros va ser digne de forn de poble. Sense fer un gran joc, Sexyneers ja dominava 0-2 als deu minuts de joc. Poc a poc, el grocs van anar entrant en el partit i tapant les pujades dels habilidosos defenses visitants i dos gols d’Albertao posaven l’empat abans del descans. Cal dir que el piojo Uri i Albertao es van tornar a associar com ja van fer contra Toricos i és que, a falta de la velocitat de la perla del planter, cal trobar noves maneres de fer mal a l’equip rival.

Segona part igualada fins el toc de gràcia

La segona part va seguir tal i com va acabar la primera. Els LKGeros van aconseguir posar-se per davant amb un gol de Tiburón Feu però Sexyneers el va contrarrestar ràpidament amb un xut llunyà ben col·locat. Al final, els grocs van treure la garra i un hattrick del piojo va donar la tranquilitat a l’equip. Ara els jugadors tenen nou dies per preparar el proper enfrontament, amb la moral ben alta i amb ganes de demostrar que l’equip encara té coses a dir a Divisió d’Honor.

Tiburón, -1

La setmana passada Tiburón Feu va declarar que el seu objectiu era acabar la temporada amb un balanç positiu de gols Recordem que en les quatre primeres jornades, va golejar dues vegades en pròpia porteria. Ahir va començar a posar-hi remei anotant el 3-2, però  una rematada de cap a la pròpia porteria que va sortir còrner fregant el pal, va fer que el jugador estigués a punt d’acabar el partit amb un -2. De moment, Tiburón va líder al torneig Andrés Escobar del Meiland, creat en honor al malagunyat defensa colombià i que premia, amb sis bales a la cara a final de temporada, el jugador que anoti més gols en pròpia porteria.

Última hora: Sergio a l’hospital

Segons notícies d’última hora recent arribades a la nostra redacció, el migcentre aceituna Sergio, absent de nou ahir per malaltia, va ser ingressat a última hora del vespre a l’Hospital Clínic de Barcelona per una inflamació derivada d’unes angines. Tot i que no presenta gravetat, els metges van preferir que restés ingressat tota la nit. Des d’aquestes pàgines, transmetem tot el suport al jugador i esperem que torni al terreny de joc el més aviat possible, en un any en què no està tenint sort amb les lesions.

L’1×1:

El gato Marc: (garantia) Des de la seva arribada, l’equip se sent més segur de saber que no cada xut a la porteria acabarà en gol. Va declarar que encara ha d’agafar les mides a la porteria i se’l va veure parant alguna pilota que anava prop del còrner.

Txip-Txap Roger: (aventurer) Se’l va veure més atrevit amb pujades per la banda. Es va mostrar satisfet que el gato imités el seu estil de portar les ulleres,  a risc de ser rebentades per una pilotada.

Pedrag Barba: (paparra) Va quallar un bon partit en defensa, en especial durant la segona part, on es va mostrar implacable. Va fer oblidar l’absència del kàiser.

Tiburón Feu: (polifacètic) Se’l va tornar a veure pel mig del camp i va anotar un gol fruit de les seves incorporacions a l’atac. Segueix amb saldo negatiu de gols.

Serginho: (treballador) Va fer bastanta feina bruta al mig del camp. Una  ràpida conducció seva va donar lloc a la passada del quart gol que va iniciar la consolidació de la victòria.

Minero Rai: (sacrificat) Va rendir a un bon nivell sacrificant-se per l’equip al mig del camp. Va dosificar bé les forces i es va entregar fins el xiulet final. Com Serginho, va fer feina bruta però fonamental per l’equip.

Albertao: (inspirat) Està en estat de gràcia. Va tornar a anotar dos gols que van permetre remuntar un 0-2 en contra. S’ha reacoplat al grup després de la llarga absència i l’equip ho agraeix.

Piojo Uri: (golejador) Va suplir la baixa de la perla en punta. Li va costar trobar els moviments al principi però després es va entonar. Segons l’àrbitre, va anotar un dels hattricks més ràpids de la història del Meiland. L’equip, al final, no li va signar la pilota del partit.

LKG 3 – AC Toricos 5

Al final no va haver-hi aLKGcorconazo ahir al Meiland. LKG va sumar la seva quarta derrota en quatre partits, aquesta vegada davant del líder de la categoria, que es va acabar imposant tant per joc com per físic. Però tot i això, l’equip va mostrar un canvi d’imatge important. Per primera vegada en tota la temporada, l’equip comptava amb un porter de garanties, Doctor Marco que va donar confiança als LKGeros per aguantar l’envestida rossonera. Tot i que és difícil dir això en cas de derrota, sembla que aquest partit podria ser el principi de la tan esperada recuperació groga.

Victòria a la mitja part

A més de a la porteria, ahir LKG va trobar aquell plus que li ha faltat des de l’inici de la lliga. Albertao, per exemple, va demostrar que segueix creixent i, a més de dos gols, va donar solidesa a l’equip sacrificant-se també en tasques defensives. La Perla del planter va donar també el seu millor repertori, en especial a la primera part, on la seva pressió va posar en moltes dificultats la tradicionalment sòlida defensa torica. A la primera meitat, un gol en pròpia porteria va avançar els grocs i gràcies a un bon treball al mig del camp, els primers vint-i-cinc minuts van acabar amb victòria LKGera.

Toricos surt en tromba, el mig del camp s’enfonsa

Només xiular l’inici de la segona meitat ja es va veure que Toricos no estava disposat a cedir els primers punts de la temporada contra el cuer. Ben aviat van capgirar el marcador i, tot i l’empat dels grocs, un suau toc de Tiburón Feu cap a la seva pròpia porteria tornava a posar ràpidament als rossoneri en avantatge. Cal dir que Tiburón és el màxim golejador de l’equip amb dos gols, el problema és que els dos els ha marcat en la seva pròpia porteria.  Els seus companys li van recriminar “ja que els fas, fes-los bé. Va ser molt més bo el de la primera jornada”.

A mesura que avançaven els minuts, LKG va anar pagant l’esforç físic i cada cop era més difícil de contenir l’empenta dels visitants. Uns visitants, cal dir-ho, tenyits de taronja per la presència de nombrosos jugadors (creiem que) holandesos. Tot i la victòria, Toricos no va mostrar la seva millor cara i es va notar una mica de desordre tàctic que van saber compensar amb empenta i un físic molt superior al dels grocs.

La pregunta de la derrota d’aquesta setmana és la següent:

Serà aquest partit un punt d’inflexió en la fins ara lamentable trajectòria groga a la lliga?

Dijous 29 d’octubre, LKG -  AC Toricos 21.30 hores

Som-hi!

LKG 2 – PTOP 8

Faltaven pocs minuts per a l’inici del matx. Els jugadors LKGeros es trobaven a l’interior del vestuari amb la porta oberta quan el kàiser de Donosti va preguntar: “bueno, què farem avui?”. De sobte es va fer el silenci. El jugadors van clavar la mirada a la porta del vestuari per on s’hi passejava un gat negre, que va desaparèixer en la immensitat del Meiland. No calia dir res més. De fet, no calia ni jugar el partit. El Rubin Kazan marcava el segon i els LKGeros es preparaven per una nova i dolorosa derrota.

Equip de circumstàncies

Fins a cinc jugadors eren baixa pel partit d’ahir. L’equip es va haver de reforçar amb Xavi, Álvaro i Marc que van dur a terme una tasca força satisfactòria. De fet, els dos golejadors LKGeros de la nit van ser dos jugadors visitants, mentre que l’altre, Marc, va quallar una bona actuació recordant els temps de Berbi, l’allargat punta ex-LKGero.

Tot i l’equip de circumstàncies i els vuit gols encaixats es va poder veure un futbol força decent per part dels grocs. Igual que la setmana passada, pot semblar inverosímil però els LKGeros van ser superiors al rival en moltes fases del partit. A més, a diferència de la setmana passada, l’actitud dels jugadors va ser molt positiva, en especial a la segona part on, amb tot perdut, van seguir jugant amb ganes i intensitat. Tot i això, preocupa la falta de gol que no té una excusa tant clara com el colador de la porteria.

Un porter: necessitat absoluta

Ahir va quedar palès que l’equip necessita un porter sí o sí. A Divisió d’Honor, un equip sense porter està condemnat al fracàs més absolut com s’ha vist en aquestes tres primeres jornades. Tot i la bona voluntat i alguna parada de mèrit, ni Rai ni Tiburón Feu van poder fer res per suplir l’enorme buit que està suposant per l’equip la marxa de Ben Yi Pablo. El kàiser va anunciar al final del partit que incia gestions d’urgència pel fitxatge d’un cancerber mentre que l’equip estudia penjar un cartell al Meiland oferint lloms amb formatge a qualsevol porter de garanties que vulgui fitxar per l’entitat.

LKG 0 – Kaldetas 7

El pitjor inici de la història, 1 gol a favor i 17 en contra. El que ja s’intuia amb l’escandalosa derrota contra Arlanza es va confirmar ahir contra Kaldetas. L’equip està desestructurat i surt al camp convençut de la derrota. Després se li poden afegir moltes coses: la falta de ritme, el pèssim estat físic, la falta de porter, … Però el cert és que l’actitud de l’equip ahir a la nit va ser el que més mal va fer als aficionats LKGeros. Uns jugadors passius a mercè d’un equip visitant que, tot i la victòria d’ahir, va oferir una imatge més que discreta. En acabar el partit, es van sentir comentaris al vestuari LKGero de “aquest semestre serà duríssim”. Un actitud derrotista una mica prematura si tenim en compte que tot just estem a la segona joranda.

Un miratge de quinze minuts

Tot i que pugui semblar difícil de creure per aquells que no assistissin al partit, els primers quinze minuts van ser de clar domini LKGero. L’equip movia la pilota amb criteri i va disposar de nombroses ocasions de gol. La intensitat era elevada i semblava que l’equip s’havia refet amb un temps rècord de l’escandalosa derrota de fa deu dies tot i comptar amb les baixes de Pedrag i Sergio i de tenir a Rai com a porter de circumstàncies. Van ser quinze minuts d’optimisme i d’esperança que es van acabar de cop, amb tres gols ràpids que van caure com una gerra d’aigua freda.

No (només) falta porter

Seria un error creure que la derrota d’ahir es deu a la falta de porter. LKGol ha fet un esforç d’anàlisi i a continuació presenta les conclusions del nostre equip d’analistes per demostrar que el partit d’ahir, amb Ben Yi sota els pals, s’hagués perdut per un resultat similar.

Així doncs, és hora que l’equp es plantegi el seu paper a Divisió d’Honor. Les opcions són dues: canviar d’actitud o entregar-se a les dents dels competents equips rivals.

La pregunta de la derrota d’aquesta setmana és la següent:

Quan trigarà a arribar la primera victòria de l’equip?

LKG 1 – Deportivo Arlanza 10

Fins a deu vegades van recollir ahir els LKGeros la pilota del fons de la seva xarxa. Deu vegades en les quals es va posar de manifest l’extrema candidesa del quadre groguet, que més que emular els ritmes de la canarinha va cantar com un canari amb una defensa inocent i un atac sense idees ni recursos. Arlanza es va passejar pel terreny de joc amb una facilitat insultant i això que l’equip comptava amb nombroses baixes. Molt haurà de millorar aquest equip si vol presentar una mica de resistència en la màxima divisió del futbol Meiland. D’entrada, comença cuer amb la pitjor derrota de la història del club.

Un vendeval

Al minut dos de partit els Arlanza ja dominaven per 0-2 en dues jugades en les quals a l’equip groc només li va faltar extendre una catifa vermella als visitants. Una pressió sense ordre i un mig del camp desbordat va ser la cirereta d’un pastís que als antics orange se’ls va  indigestar. L’equip va marxar abatut cap als vestidors encara descol·locat perquè una derrota d’aquesta magnitud no entrava als plans de ningú.

Debut en el pitjor dia

Ricard va debutar a la porteria ocupant l’enorme buit deixat per Ben Yi Pablo en un dels dies més negres per l’afició LKGera. El porter es va sentir tant desbordat com l’equip i es va mostrat del tot decebut amb la seva actuació al final del partit. Tant és així que els seus nous companys van haver-lo d’animar al vestuari on es va mostrar desolat. D’aquí nou dies tindrà una nova oportunitat per demostrar el perquè del seu fitxatge.

Recordem que LKGol no publica l’1×1 en cas de derrota. La pregunta de la derrota d’aquesta ocasió és:

Cal retirar-se quan s’encaixa el 3-0 per evitar una golejada d’escàndol?

LKG – DGT de Hostias, dijous 1 d’octubre a les 21.30 hores

Un any més arriba el Trofeu Naranja per presentar-se davant la seva afició. Aquest any, el rival escollit és DGT de Hostias, l’antic club de Pedrag Barba, i el partit s’emmarca com a part del traspàs ja que els beneficis de la recaptació aniran a parar al club DGTero. El partit servirà també per presentar la nova equipació que aviat convertirà el club orange en el club canari. Ben mirat, la samarreta de l’equip mai ha estat orange sinó groga. Un altre alicient del partit serà veure el nou porter ocasional LKGero que vindrà a provar i veure si els seus nous companys són dignes de la seva presència o bé l’equip no arriba a la seva alçada. El partit arriba enmig dels rumors que LKG s’hauria buscat un rival teòricament assequible després de la pallissa (1-4) que va patir en la darrera edició del Trofeu Naranja contra Maradonianos.

A Divisió d’Honor

Avui s’ha sabut que l’equip orange ha estat emmarcat al grup de Divisió d’Honor després d’aconseguir l’ascens als despatxos. L’equip es trobarà amb grans clàssics del futbol Meiland com Toricos, Maradonianos, PTOP, Deportivo Arlanza o Donde están las llaves Alsina. Sembla, doncs, que s’acosta una vibrant temporada on els LKGeros hauran de donar el màxim. El debut en lliga serà el proper dimarts 6 d’octubre a les 20.30 hores contra Deportivo Arlanza.

LKG 1 – Rasters 3

Esgotats. Així és com van acabar ahir els jugadors LKGeros després d’un partit que els va exigir un sobreesforç físic impossible de realitzar a aquestes alçades de temporada. Els jugadors van acusar l’aturada estiuenca en el primer partit que els enfrontava contra un rival d’entitat. Rasters, sense especials individualitats però amb bon ordre i constància durant tot el partit, va aconseguir noquejar el quadre orange que, tot i desplegar un bon joc durant gran part del matx, va ser incapaç de traduir-lo en gols.

Primera part d’alt voltatge

A la primera part es van poder veure dos equips ben posicionats sobre el terreny de joc. Tot i que el fair play va imperar, es notava que es tractava d’una eliminatòria a cara o creu degut a l’alt ritme del partit. En els primers minuts, LKG aconseguia anul·lar el joc de Rasters que no sabia com proseguir l’atac un cop arribat al mig del camp. Tot i l’aparent superioritat orange, en una jugada ben trenada, Rasters s’avançava. Poc després, una falta llençada ràpidament va permetre a Sergio fer un xut creuat dèbil però suficientment col·locat com per fer pujar l’empat al marcador. Amb aquest resultat s’arribava al descans amb la convicció que l’equip que es mostrés més sòlid físicament s’acabaria enduent el partit.

Moltes ganes, poc cap i menys físic

Poc després de l’inici de la segona part, Rasters s’adelantava a la sortida d’un còrner. El partit continuava obert però, des d’aquell moment, LKG hi va posar més ganes que cap i poc a poc es va anar desorganitzant. Tot i el domini de la pilota, no va disposar d’ocasions clares i Rasters sortia al contraatac amb perill. Un doble penal aturat per Ben Yi Pablo, pujava la moral LKGera que es va llençar a l’atac deixant darrera només dos defenses. En una de les últimes jugades del partit, Rasters aprofitava una jugada ràpida per fer pujar el definitiu 1-3. Demà s’enfrontaran, previsiblement, contra Toricos, el vigent campió de Divisió d’Honor.

Despedida de Ben Yi

Ben Yi Pablo va disputar ahir el seu darrer partit com a porter LKGero, almenys fins el proper curs. El jugador marxa cedit al Reading anglès, que espera impacient la seva incorporació. El cancerber de Vallcarca, va ser mantejat pels seus companys al final del partit tot i la derrota. Al final va declarar “que ningú em foti el lloc eh mamons! Penso tornar!”. Tot i aturar un doble penal, el porter no va poder fer res per evitar la derrota de l’equip. Des d’aquestes pàgines, la redacció de LKGol li desitja molta sort en la seva nova aventura.

NOTA: L’1×1 no es publicarà en casos de derrota. A canvi ho substituïm per una pregunta.

Existeix Feudependència?

Lamentable espectacle el que van oferir cinc membres de la plantilla LKGera el passat dissabte al vespre a la boda de Rai Barba. Els jugadors, que haurien consumit substàncies alientants fins a altes hores, es van mostrar totalment despreocupats pel transcendental partit que enfrontarà demà l’equip contra Rasters, a les 21.30 hores, en tercera ronda de Copa. La festa es va allargar fins a la matinada i es van poder veure almenys una patrulla de la Policia Local a les immediacions de les instal·lacions on es celebrava la boda.

Els jugadors, que no han volgut fer declaracions a cara descoberta en ser preguntats per LKGol, han recalcat fora de micròfon que se’ls ha de jutjar per la seva feina dins del camp i que el que passi fora no hauria de ser notícia. “Una vegada més, LKGol tocant-nos els collons amb temes privats” hauria declarat Rai abans de pujar a l’avió que el portarà de viatge de noces. L’equip comptarà amb altres absències importants com la del kàiser de Donosti, que es troba a Eivissa i la de Tiburón Feu. Corren rumors que aquest últim s’hauria “borrat” per assistir a Santander al partit del Barça.

LKG 3 – Heineken 0

Partit més fàcil del previst el que van disputar ahir al vespre els LKGeros, contra un ex-Divisió d’Honor que no va estar a l’alçada. D’entrada, en el moment d’iniciar el partit, l’equip cervesero comptava només amb cinc jugadors als quals se’ls va afegir un porter que estava disponible d’un altre equip. Durant tota la primera part, els orange van disposar de superioritat numèrica i, tot i fer un joc força discret, van aconseguir marxar al descans amb un 2-0. El primer gol el va signar el piojo Uri que va aprofitar una bona passada entre línies de la perla del planter. Ja a les acaballes d’aquest primer temps, un xut des de la banda amb efecte de dins cap a fora, va fer que el kàiser de Donosti sumés un nou gol que el col·loca pichichi de l’equip a l’actual edició de la Copa amb dos gols.

Millor contra set que contra sis

Un cop més es va complir el tòpic que a vegades és més difícil jugar amb un home més que no amb igualtat. A la segona part, un cop Heineken ja disposava de set jugadors, els orange van desplegar un bon futbol amb combinacions ràpides de pilota i van ser claríssims dominadors del joc. En una falta indirecta dins l’àrea, Sergio i el piojo van fer veure que serien ells els encarregats de llençar però quan se’ls va tirar la barrera al damunt, la aceituna va prolongar la pilota fins a Pedrag Barba que, tot sol, signava d’un xut ras el definitiu 3-0.  Heineken va demostrar un cop més que tot i ser un equip potent, la improvisació i la falta de concentració són els seus principals obstacles per convertir-se en un dels grans.  L’equip orange va donar bones sensacions en aquesta segona meitat i es va mostrar ferm en el seu avanç en la competició. La setmana que ve, dimarts a 21.30, el rival podria ser Rasters, sempre hi quan superés ahir la seva eliminatòria. En tancar la present edició, només es coneixia la victòria de Maradonianos, que acompanyaran LKG a la tercera ronda.

Roger, a Badalona

Un empanada de Roger va fer que el jugador pensés que el partit es disputava a les 21.30. El jugador va estar tota la tarda ocupat i no va poder consultar el mail. En trucar-lo minuts abans de l’inici del matx, va declarar que es trobava a Badalona per afers desconeguts.

L’1×1 de la Copa

Ben Yi Pablo: (espectador): No va tenir feina en tot el partit cosa que el va convertir en espectador de luxe. La setmana que ve, gran despedida del jugador abans de la seva marxa al Reading.

Tiburón Feu (treballador): Va fer força feina bruta i va complir amb les tasques. Va incorporar-se a l’atac i va tenir algunes oportunitats de xut clares

Pedrag Barba (responsable): Va completar, una vegada més, un excel·lent partit en defensa i a més va anotar un gol. Infringeix tensió i nervi als partits

El kàiser de Donosti (polifacètic): Va estar enorme a la segona part, multiplicant-se per tot el camp. A la primera, va complir amb escreix i va golejar de nou.

La aceituna Sergio (3 en 1): És l’engranatge de l’equip. Dóna equilibri i és la referència al mig del camp. Va tenir una actuació destacable.

Albertao Barba (ofensiu): Se’l va tornar a veure més al mig del camp que a la defensa. Dóna molta força a l’equip en el contraatac. Segueix creixent després de l’any d’absència.

Mohammed el piojo Barba (golejador): Va marcar el primer gol amb una bona connexió amb la perla del planter i va tenir altres ocasions clares per sentenciar. Va donar equilibri tàctic a l’equip a la segona meitat.

Rai (nuvi): Tot i la imminent boda va quallar un partit sòlid. Va destacar per treure la pilota amb criteri des del lateral dret. L’equip es beneficia de la seva polivalència.

La perla del planter Arnau (explosiu): La seva velocitat fa que els defenses hagin d’estar molt atents i deixin espais als mitjos. També sap jugar bé sense pilota i ahir ho va demostrar.

Txip-Txap Roger (a Badalona): En fi, sense comentaris.