LKG 2 – Kaldetas 2
Una setmana més sense davanter i una setmana més sense perdre. I ja en són quatre. Ahir l’equip va plantar cara al líder de la Divisió d’Honor que venia de guanyar al totpoderós Portbou la setmana anterior. El partit va ser més exigent que les setmanes anteriors, amb un rival imprimint un ritme frenètic i un LKG que va saber apretar fort les dents fins el darrer minut.
Dos golassos però mala defensa
La possessió va ser per Kaldetas durant gairebé tot el partit. A la primera part, però, els va costar molt tenir ocasions clares i plantar-se davant la porteria defensada a la primera part per Ben Yi Pablo. Tot i així, dos canonades des de gairebé el mig del camp es van colar per l’esquadra de la porteria sense que els LKGeros poguessin fer-hi res. Tot i això, els gols els van anar contrarrestant un a un els grocs, degut a la defensa desordenada del rival. Primer va ser Albertao, en una jugada de sang freda dins l’àrea. El segon el va fer el piojo després d’un contraaatc llençat pel Kàiser. Tot i jugar principalment en defensa, l’eqiup va tenir alguna altra ocasió claríssima a la primera part.
A la segona part baixa el ritme
L’equip va perdre forces a la segona meitat i es va dedicar a tancar-se al darrera. L’actuació del gato Marc, a la porteria durant el segon temps, va ser fonamental per mantenir l’empat. Però l’equip no va renunciar a la victòria i va disposar d’un parell d’ocasions per avançar-se al marcador. Kaldetas va anar perdent els papers i no va ser capaç de trencar el mur LKGero.
Una ratxa que pot no dur enlloc
La salvació és gairebé impossible. No perquè l’equip no estigui demostrant que es pot manteni a Honor sinó perquè a la primera volta no es van fer els deures. El més important és que s’ha recuperat l’actitud i la il·lusió i que els aficionats estan orgullosos del paper del seu equip.
L’1×1:
Ben Yi Pablo: (agressiu) Va defensar amb molta intensitat a la segona meitat. Al primer temps, va veure passar dues canonades inaturables que es van clavar a l’esquadra.
El gato Marc: (providencial) Després d’una primera part de jugador, va tenir actuacions magistrals al segon temps. A destacar una doble aturada des de la línia de gol i un peu providencial en la falta del darrer minut.
Txip Txap Roger: (còmode) Una setmana més se’l va veure còmode amb el nou sistema, tan en atac com en defensa. Li comença a trobar la gràcia a la Divisió d’Honor.
El kàiser de Donosti: (polivalent) Va tenir feina en defensa però també va jugar al lateral des d’on va ajudar a treure pilotes. Va armar el contraatac del segon gol.
Serginho: (un plus) Canvia de posicions, aporta velocitat. És difícil concretar la seva actuació en una frase però aporta un valor afegit que l’equip no ha tingut durant l’hivern.
Tiburón Feu: (bronques) Es va encarar amb l’àrbitre i gairebé acaba fora. Va fer feina al mig en la contenció sense deixar passar el rival. La solidesa personificada.
Albertao Barba: (central) Va jugar més defenisu que en partits anteriors i va tenir un paper central en defensa, controlant el rival i pressionant en el dos contra un. Es va sacrificar amb entrega i sacrifici.
El cholo Rai : (potència): Va jugar més al mig que a dalt i va contribuir en la recuperació de pilotes i la sortida al contraatac. Va esperonar contínuament l’equip perquè mantingués la posició en defensa.
El piojo Uri: (aïllat): Tot i que va estar molt sol a dalt, va aconseguir treure petroli de les pilotes llargues i posar en perill la porteria rival. Molt entonat en el capítol físic, va acabar fos.
juny 22, 2011 a les 4:56 pm |
El treballat empat contra el líder va deixar un bon sabor de boca al vestuari. Per això, en acabar el partit es va parlar de recuperar la ‘tradició’ de fer un sopar LKGero de final de temporada i es va proposar al kàiser de Donosti com a encarregat d’organitzar-lo.