Com el Barça a Roma

Doncs si, efectivament, dos gols i victòria com el Barça a Roma, però poques similituds més.

Després de la gran final contra el Manchester, del triplet, de tot plegat, que s’ha de dir en aquesta crònica?

 

LKG-2  Las tropas-1

 

LKG va aconseguir tres punts més i continua l’espectacular ratxa que l’ha portat a sumar 13 dels últims 15 punts. Increïble a principis de temporada. I es que els jugadors ja s’ho comencen a creure.

Joc ranci, perdre temps, catenaccio, pilotades, i contraatac, aquesta és la recepta del nou LKG, un plaer pels sentits.

El partit va començar com sempre, joc brusc i LKG tocant-la mentre esperava que arribés el cansament.

Una bona jugada iniciada pel Kàiser va culminar amb una excelent jugada de la Perla Arnau que arribar a la línia de fons i va centrar deixant el mateix Kàiser, que havia seguit la jugada, sol per marcar el primer gol.

A partir d’aquí, a defensar i que la perla pesqués el que pogués. En realitat, l’equip va tenir controlat el partit bona part dels minuts. Tot i això, durant etapes del match l’equip contrari trenava bones jugades al mig del camp que significavent atacs perillosos. L’equip va jugar a estones força desordenat i només la intervenció providencial de Ben Ji Pablo va evitar alguns gols.

Si no és menys veritat per això, que les ocasions més clares les va tenir LKG. Mentre els rivals probaven xuts llunyans sense gaire fortuna, ja que no podien superar la defensa, LKG va fer fins a 2 pals i dos ocasions de molt perill. Una jugada boníssima de Sergio que va probar una magnífica vaselina va topar amb el travesser. Igual que una rematada a boca de canó de Tiburón Feu, que es va estavellar al travesser també, ja que no se l’esperava perquè venia d’una potent falta xutada per Serginho que va rebutjar el porter dins l’àrea. Una internada a les acaballes del partit de serginho que va acabar amb un xut a l’exterior de la xarxa, o alguna jugada més de la perla que no van entrar per poc.

Va ser precisament la perla del planter Arnau, que en una jugada de murri va robar una pilota a la defensa i ell tot sol va marcar el 2 a 0. El jugador aconseguia el premi després d’estar lluitant tot el partit amb la defensa rival. Li queien tantes òsties de tot arreu que encara sort que va sortir sencer de l’estadi.

L’equip contrari, nerviós i contrariat pel joc LKG, per anar perdent i per l’escandalosa pèrdua de temps d’alguns jugadors LKGerians, va començar a fer entrades brusques i a encarar-se amb els bons i educats jugadors locals.

Els visitants només van aconseguir el gol amb un xut de fora l’area molt ajustat al pal. LKG però, va treure l’experiència i l’ofici del que està dotat últimament i va aguantar el marcador favorable fins que el dolent, lleig, caspós, asquerós i perquè no dir-ho, filldeputa de l’àrbitre va pitar el final del partit.

Nova victòria i cap a casa, i com deia un entrenador: No hase falta desir nada mas.

1×1=1