Que vagin passant!

LKG- 3  Hellcheib-2

 

 

La gran remontada! I la ratxa lkgeriana continua.

L’Lkg jugava contra el tercer classificat, que s’està jugant les garrofes amb els de dalt per pujar de divisió.  L’equip Orange va baixar el nivell de les anteriors victòries i el partit es va solucionar en jugades concretes.

El partit va començar bé i els jugadors locals van tenir el partit controlat els primers minuts, com sempre. Els jugadors van tenir algunes opcions, xuts que va refusar el porter i jugades de cert mèrit. Però el rival començava a apretar. Fins que va arribar el primer gol, en una jugada de rebots a la defensa, un davanter de Hellcheib va engaltar una pilota que va colar-se a la porteria lkgeriana. 1-0 i l’equip cansat, només amb un canvi, la baixa de Sergio es començava a notar al mig del camp. Els jugadors s’anaven desinflant i un error defensiu va propiciar un xut llunyà que va acabar en gol. 2-0 i semblava tot perdut. El millor que li podia passar a l’equip era que acabés la primera part.

A la mitja part l’equip es va reunir. Entre poemes de Martí i Pol i cançons de Lluís Llach es va voler recordar l’heroica actuació de l’altre equip de la ciutat un dia abans. Frases de grans filòsofs, com Van Gaal, Radomir Antic,  Adam Martín o Josep Guardiola amenitzaven els minuts de descans.

Amb aquesta extramotivació, i amb la consciència que podien fer alguna cosa gran va començar la segona part. L’equip va sortir en tromba. Hi va haver algunes variacions tàctiques que van suposar donar la volta a la dinàmica del partit. Txip Txap Roger es va posar al lateral esquerre, Tiburón Feu va incorporar-se al mig camp, on donava consistència defensiva i Serginho es va col·locar al lateral dret, cosa que li permetia pujar la banda sense tanta pressió i amb més perill. De fet, un teva meva entre Serginho i el Kàiser va suposar el gol d’aquest últim just encetar la segona part. Gol psicològic. Els rivals encara s’estaven mocant i sense adonar-se’n  ja tenien un gol en contra. Al cap de menys de 5 minuts Pedrag tallava una pilota a la defensa i s’incorporava a l’atac com si Dani Alves es tractés. Després de pixar-se un parell de contraris va cedir la pilota al Kàiser de Donosti que estava desmarcat i aquest de fort xut va aconseguir una xarxa de les seves. 2 a 2 i tot un món per endavant. Què faria l’equip? canguelo? diarrea? gonorrea?

L’equip psicològicament molt motivat però físicament mermat començava a defensar sense crear. La victòria va arribar amb una jugada individual de la perla del planter Arnau, que es passava tot el partit lluitant amb els durs defenses rivals. Una pilota bombejada des de la meitat del camp lkgero va arribar a la defensa rival, que protegia la bimba sense problemes. L’astúcia, la constància, la fe de la perla del planter va fer que s’avances als dos defenses, que a base de cops el van intentar parar, va controlar la pilota, i quan semblava que es quedava sense angle per xutar, va engaltar una potent canonada que entrava per tot l’escaire de la porteria visitant. 3-2 i la remontada es feia real!

Quedava però, molt partit. No valia a badar. Però si alguna cosa sap fer aquest equip quan toca és defensar. A l’heroica, fent marranades, com sigui, però defensant. L’art del Cattenaccio no tothom el sap dur a terme. El que no va poder fer el Chelsea ho va aconseguir l’Lkg. Els rivals apretaven fort, però no aconseguien xutar. La defensa rebutjava, el migcamp s’entregava al màxim i el davanter intentava lluitar cada pedrada que li arribava. L’equip es veia obligat a fer faltes per evitar jugades de gol. I així va arribar el fatídic moment. Un txip txap roger carregat d’odi i ràbia va clavar una patada a un rival que ni el mateix Bruce Lee hagués fet millor. El crit del coletas encara retumba pel Meiland. De cop les ments Lkgerianes es van tornar negres. Es va fer la foscor. La gran remontada podria quedar en res. Doble Penal.

Coneixent les pájares lkgerianes un gol en aquells moments podia desencadenar una remontada per part de l’altre equip. Però ahir no era el dia.

Incomensurable va estar Ben Ji Pablo. Va deixar més espai per un costat que per l’altre de la porteria i el davanter hi va caure. Va xutar ras i parada increible de Ben Ji. Havia salvat un cop més l’equip.

EL partit continuava, quedaven minuts i la frustració de l’altre equip tambés es traduïa en faltes. En una d’aquestes, un xut sec i potent de Serginho va superar el porter per alt i es va estabellar al travesser, Rai va voler aprofitar el rebot i li van fer falta. Doble Penal. Amb el Kàiser a la banqueta amb els bessons pujats, Serginho va acceptar el repte de sentenciar el partit. Va fallar, com no, però per sort, no va haver temps per res més i el partit es va acabar amb un resultat que ningú s’hagués cregut a la mitja part. I van sumant…

1×1

Ben Ji Pablo. Salvador. Va fer aturades de mèrit, però sobretot serà recordat per aturar el doble penal en el moment més trascendental del partit.

Serginho. Irregular. Fins que no va passar al lateral de la defensa no va crear perill. Al mig del camp se’l veia cansat i perdut. A la dreta va fer dos xuts amb perill i una falta amb molta intenció. Va triangular amb el Kàiser sempre que va poder.

Pedrag. Grandiós. Va superar en tot moment el seu davanter, per terra, mar i aire. Clau en la defensa com sempre ordenant i manant. Va jugar sempre que va poder la pilota i va crear ell tot sol el gol de l’empat.

Txip Txap Roger. Desigual. Va anar de corcoll a la primera part amb un davanter àgil i ràpid. Va provocar la falta del doble penal i va regalar el segon gol. A la segona part a l’esquerra va estar molt millor, més segur i va jugar fàcil, es va assemblar al jugador de l’anterior partit

Tiburón Feu. Polivalent. Bon partit del defensa orange. Va haver de passar per totes les posicions de la defensa fins que se’l va reclamar al mig del camp on va desenvolupar una meritòria tasca de contenció de l’atac rival. Va aguantar físicament i va saber mantenir la posició en tot moment.

Rai. Sacrificat. Va haver d’ocupar la posicó del migcamp gairebé tot el partit anant amunt i avall. Va intentar jugar cada pilota i connectar amb l’atac amb dispar sort. L’equip va trobar a faltar el ja seu clàssic gol.

El Kàiser de Donosti. Constant. Va jugar un gran partit un altre cop. Dos gols i una despesa física al mig del camp increïble. Com sempre desmarcant-se i demanant la pilota. Quan es deslliura de la defensa l’equip guanya presència a dalt. Al final del partit el cansament li va passar factura i se li van pujar els bessons, de Boer.

La perla del Planter Arnau. Lluitador. En el seu retorn va passar-se tot el partit lluitant literalment amb la defensa rival. El ja clàssic cattenaccio fa que el davanter pateixi a dalt i se senti sol molts cops, però això no fa que lluiti cada pilota i que tregui petroli de qualsevol jugada. Rapidesa i xut la clau del tercer gol.