Sant Jordi de Catenaccio

LKG – 3 Garraforma -1

Gran partit d’ LKG que va aconseguir una nova victòria i ja en van 2 consecutives. Sis punts i adéu a les últimes posicions.

L’equip sembla que ha trobat la bona direcció i es comença a adaptar a la nova divisió. Els jugadors actuen com un bloc i cadascú té la posició ben marcada. Des del primer fins l’últim es sacrifiquen per l’equip i sembla que ja s’han oblidat les habituals pájares.

El partit del dijous de Sant Jordi va ser un gran exemple de com Itàlia va poder guanyar l’últim Mundial.

Cattenaccio pur i dur i contraatacs letals. Aquesta és la recepta del resorgiment LKG. L’equip ha perdut toc, però ha guanyat en contundència i defensa, per tant, el canvi era clar, l’evolució lògica i el resultat prometedor.

El partit va començar com sempre. Amb un LKG en forma, ràpid, àgil, tocant i arribant. La sortida va ser en tromba. Però, també com sempre, l’equip es va anar desinflant i a mesura q passaven els minuts Garraforma anava tenint cada cop més la pilota  i tocant i tocant gràcies als seus bons jugadors.

La primera gran ocasió va anar a càrrec d’LKG, Serginho va empalmar una assistència llarga  que el porter va poder desviar. Garraforma apretava i quan més ho necessitava l’equip El Kàiser de Donosti va xutar magistralment des de la llunyania de l’area i va clavar un golàs de vaselina que el porter només va poder observar.  Algún xut sense gaire perill que Ben Ji Pablo va aturar de manera sòlida van ser les úniques ocasions de l’equip visitant.

A la segona part el guió va ser el mateix de l’últim partit. LKG es conformava amb l’1 a 0 i defensava a ultrança. Cap a la meitat de la segona part, Serginho que anava deambulant per la davantera va robar una pilota, va córrer tot el camp com si el perseguís Carmen de Mairena, evitant dos defenses, i quan semblava massa tancat per probar el xut amb l’esquerra, va sentir una veu angelical que cridava des del mig de l’àrea i sense mirar va fer una assistència, que Rai, que va seguir tota la jugada corrent a prop,  va culminar amb gol. El seguiment de la jugada per part de Rai demostra que l’equip confia en els seus companys i en la victòria. En altres ocasions, el davanter s’hagués trobat sol amb tots els defenses.  

Les coses es clarificaven per LKG que amb el 2 a 0 es relaxava. Així doncs, l’únic moment de despistada de la defensa lkgera va significar que un jugador garraformés marques el 2 a 1 a bocagerro. Les pors i els fantasmes del passat tornaven al municipal orange. Aquest cop però, els jugadors lkgerians es van mentalitzar a fons i no van tenir cap més pájara. Les grans intervencions de Ben Ji Pablo van donar aire a un equip que no mereixia que li empatéssin el partit. Cap al final del partit, en una de les pilotes robades pel Kàiser, aquest va assistir a Serginho que, al primer toc li va tornar la pilota deixant al Kaiser Sorro sol davant el porter. Allà va sortir el temple dels grans killers i sense immutar-se li va colocar la pilota per baix al porter. 3 a 1 i cap a casa.

L’equip es quedava amb una gran sensació després de la victòria, un bon regust. Un esforç com el que va fer tot l’equip val la pena si el resultat acompanya.

1×1 dels jugadors de la remontada a la lliga:

Ben Ji Pablo. Salvador. Va protagonitzar parades de gran mèrit en moments clau del partit. La defensa se sentia segura amb el porter darrere ja que si fallava tenia una assegurança sota els pals. Va probar amb el davanter Serginho assisències llargues de contraatac amb sort dispar.

Tiburón Feu. Inexpugnable. Amb el partit d’ahir se li va treure l’stigma de gafe. Va jugar el partit a un nivell molt alt. Segur en defensa no va deixar que ningú es colés per la seva banda. Concentrat i ben col·locat en tot moment va aguantar físicament tot el partit tot i les constants embastides dels davanters garraformeros.

Pedrag. Líder. La defensa estava a les seves ordres i va complir. Igual que tota la defensa va jugar a un nivell altíssim i sense errors. Manava i ordenava cosa que va fer mantenir la concentració defensiva. Ràpid al tall i expeditiu a l’1 contra 1 no va permetre que cap davanter li guanyés l’esquena.

Roger. Estel·lar. Va jugar un gran partit. Defensivament extraordinari i amb algunes incorporacions a l’atac. Va intentar jugar en tot moment la pilota cap als mitjos o davanters cosa que donava aire a l’equip. Va mantenir la posició en tot moment, limitant les seves escapadetes a  l’atac, cosa que va fer que la defensa estigués més unida i segura.

Sergio. Sublim. Gran esforç físic el que va fer Sergio. Estava a tot arreu. Arribava a totes les pilotes. Un pulmó al mig del camp, tallant i distribuint. Ajudant en defensa i incorporant-se a l’atac. Corregint posicions i tapant huecos. Es nota quan està al mig del camp, la seva posició més natural i en la que rendeix més.

Kàiser de Donosti. Crack. Tot i el gran nivell global de l’equip, va ser el millor de tots. Líder al mig del camp va fer una gran dupla amb Sergio. Intentant jugar al toc cada pilota, treient-la amb criteri i perill.  El seu xut potent va signifcar el primer gol, tot un golàs. La jugada amb Serginho va significar el segon. A part de golejar i decidir partits, defensava i manava com un veterà.

Rai. Golejador. Es va anar alternant la posició amb Serginho. Tot i les poques pilotes que arribaven a dalt les sabia aprofitar i aguantar per donar respir als companys. Molt ben col·locat en cada moment el seu gol va ser decisiu per donar tranquil·litat a l’equip. Fa uns quants partits que va sucant i s’està convertint en un gran oportunista, que peu que posa a dalt, gol que se li suma a l’equip.

Serginho. Murri. Va anar molestant la defensa contrària sense gaire sort fins que va trobar l’ocasió de robar una pilota que va acabar amb gol. Va tenir diverses ocasions de gol i va provocar algunes faltes i mans del porter. Li va tocar ballar amb la més fea però se’n va sortir prou bé. Dues assistències de gol i contraatacs gairebé letals, el seu llegat.