Menjant xurrasco

LKG 6- Xurrasqueria Guti – 3

El resultat no ho reflecteix però LKG va patir ahir al Meiland per poder superar al seu rival, ‘Xurrasqueria Guti’. L’equip d’ahir només tenia la baixa de Sorrossal que es trobava en terres navarreses gaudint, borratxo, de les festes de San Fermín… LKG va presentar un equip sòlid, però va començar amb una ‘pàjara’ tremenda (que diria Monegal) i va veure com l’equip rival li endossava un 3 a 0 sense fer gaires esforços ni crear massa perill. Al tram final de la primera part, l’equip orange va reaccionar i va ser capaç de marcardos gols (un de Rai, de rebot, que no sap ni com el va fotre…). Amb el 3 a 2 es va arribar a la mitja part. Durant el descans els jugadors d’LKG van verbalitzar ‘això es pot guanyar’ i van sortir a totes després de la represa. Llavors, va ser quan l’equip es va entregar a la perla del plater que amb 5 minuts va capgirar el partit fent un dels seus millors partits a les files LKGeres. Els gols inicials  després de la represa van tranquilitzar a la plantilla, que va poder jugar més relaxada. El partit va acabar amb un rival fos físicament i amb un resultat prou ampli per sumar una nova victòria treballada i digne que li permet mantenir les aspiracions de seguir a Primera.

Només queden dos partits per acabar la temporada i l’equip l’afrontarà amb nombroses baixes. Dimarts vinent els germans Cebrian no podran assitir a les instal·lacions del Meiland, perquè es trobaran a la bonica illa de Sardenya amb la ‘mama’ i les cosines (apassionant!)… Després del matx els jugadors van començar a concretar una data per celebrar el ja tradicional sopar de jugadors i directiva. La plantilla només pensa en manteir la categoria i comptar, de cara el curs vinent, amb Oriol i Albert que aquest curs han estat jugant a diferents lligues internacionals. Felicitats a tota la plantilla i sort en aquest tram final de temporada. Com molt bé va dir el Sergi 1×1=1

Jugant amb el cor

LKG 3 – Soniguales 3

El Meiland va viure ahir un partit històric. Mai s’havia vist tanta emoció, passió, cor… per intentar guanyar un partit. Ahir LKG va fer història malgrat empatar a tres contra un vell rival, Soniguales. El partit ja va començar malament… La plantilla tenia nombroses baixes i a l’últim moment es va haver de fer un equip de circumstància. Les baixes de Sergio, Feu, Sergi, Sorro, Arnau i Roger no van espantar als jugadors de LKG que van defensar ahir els colors orange com no ho havien fet mai. Les incorporacions d’Albert (l’ empresari), Alberto i Xavi (ja com un més) van servir per formar un equip prou sòlid per enfrontar-se a Soniguales.

LKG va començar el partit amb un home menys, amb una defensa sòlida i un mig del camp que no va parar de córrer amb tot el partit. L’equip orange es va posar per davant al marcador amb un gran gol d’Alberto. Va ser llavors quan no va caldre ni dir una paraula. Els homes de LKG van fer allò que saben fer millor… defensar a mort i lluitar totes les pilotes. El cansament era evident i es va arribar a la mitja part amb empat a 1, però amb la moral alta i amb un rival deseperat, perquè no aconseguia xutar entre els tres pals i perquè Pablo va fer un dels partits de la seva vida.

A la represa, Albertinho va fer una jugada personal per la banda dreta que va suposar el 2 a 1, però Soniguales (amb un home més, repeteixo) no va estar per òsties i va poder empatar el partit. Quan faltaven 10 minuts pel final i el cansament era visible per tothom, Soniguales va poder engaltar un fort  xut des de fora de l’àrea, que va suposar el 3 a 2.  Pablo no va poder fer-hi res de res. Però encara hi havia esperances.  La mala notícia va arribar quan Alberto es va haver de retirar del terreny de joc amb molèsties a la cama dreta. LKG passava a jugar amb només 5 homes!!! Però això no era motiu per rendir-se!! LKG es va llançar a l’atac i amb una pilota morta a fora de l’àrea, Albert (l’empresari) va fer el gol de la seva vida. Va engaltar un fort xut amb la dreta que no tornarà a fer amb la seva puta vida. Aquell gol va permetre que LKG puntués!!! L’alegria es va desfermar…, però quedaven tres minuts… Soniguales no va parar d’atacar intentant aconseguir un gol, però la forta defensa de l’equip orange va ho va impedir. S’ha de dir que en un dels xuts la pilota va estar a punt d’entrar (o va entrar) i el porter Pablo la va poder treure de la mateixa línia de gol. Al final, els jugadors de LKG van acabar xutant pilotes a la ronda i demanant l’hora… L’equip marxava del Meiland content i amb un empat amb sabor a victòria.

1 x 1

Pablo: MUR: va fer un gran partit. No va poder fer res en els tres gols!! Va manar des de l’àrea i va ser providencial en l’última jugada el partit!!

Pere: ORDRE:  Va estar donant ordres durant tot el partit i animant als companys. Va estar sòlid en tot moment i va tenir una particular lluita amb el punta de Soniguales.  La defensa va funcionar gràcies a ell.

Albert: L’EMPRESARI: Quin partit!! Quin gol! Va fer cas de les ordres donades i va marcar el gol de la seva.  No va parar de córrer en tot el partit. ‘Lo puto crack!’

Alberto: GOLEJADOR: Va marcar els dos primers gols. Va estar sòlid al mig del camp i es va acoplar molt bé a la manera de jugar de LKG. Esperem que la lesió no sigui res!

Xavi: UN MÉS: Ja porta quatre partits defensant la samarreta orange i sent els colors!! Va fer molta feina en atac i va tallar pilotes al mig del camp que van ocasionar perill.

RAI: PASSADOR. Va treure la pilota des de la defensa creant passades de perill a l’àrea rival. Va fer un desgast físic important i va estar sòlid en defensa.

La redacció de LKG felicita a tots els jugadors i espera que la plantilla al complet es pugui retrobar en el pròxim partit.  Felicitats, nois!

Com el Barça a Roma

Doncs si, efectivament, dos gols i victòria com el Barça a Roma, però poques similituds més.

Després de la gran final contra el Manchester, del triplet, de tot plegat, que s’ha de dir en aquesta crònica?

 

LKG-2  Las tropas-1

 

LKG va aconseguir tres punts més i continua l’espectacular ratxa que l’ha portat a sumar 13 dels últims 15 punts. Increïble a principis de temporada. I es que els jugadors ja s’ho comencen a creure.

Joc ranci, perdre temps, catenaccio, pilotades, i contraatac, aquesta és la recepta del nou LKG, un plaer pels sentits.

El partit va començar com sempre, joc brusc i LKG tocant-la mentre esperava que arribés el cansament.

Una bona jugada iniciada pel Kàiser va culminar amb una excelent jugada de la Perla Arnau que arribar a la línia de fons i va centrar deixant el mateix Kàiser, que havia seguit la jugada, sol per marcar el primer gol.

A partir d’aquí, a defensar i que la perla pesqués el que pogués. En realitat, l’equip va tenir controlat el partit bona part dels minuts. Tot i això, durant etapes del match l’equip contrari trenava bones jugades al mig del camp que significavent atacs perillosos. L’equip va jugar a estones força desordenat i només la intervenció providencial de Ben Ji Pablo va evitar alguns gols.

Si no és menys veritat per això, que les ocasions més clares les va tenir LKG. Mentre els rivals probaven xuts llunyans sense gaire fortuna, ja que no podien superar la defensa, LKG va fer fins a 2 pals i dos ocasions de molt perill. Una jugada boníssima de Sergio que va probar una magnífica vaselina va topar amb el travesser. Igual que una rematada a boca de canó de Tiburón Feu, que es va estavellar al travesser també, ja que no se l’esperava perquè venia d’una potent falta xutada per Serginho que va rebutjar el porter dins l’àrea. Una internada a les acaballes del partit de serginho que va acabar amb un xut a l’exterior de la xarxa, o alguna jugada més de la perla que no van entrar per poc.

Va ser precisament la perla del planter Arnau, que en una jugada de murri va robar una pilota a la defensa i ell tot sol va marcar el 2 a 0. El jugador aconseguia el premi després d’estar lluitant tot el partit amb la defensa rival. Li queien tantes òsties de tot arreu que encara sort que va sortir sencer de l’estadi.

L’equip contrari, nerviós i contrariat pel joc LKG, per anar perdent i per l’escandalosa pèrdua de temps d’alguns jugadors LKGerians, va començar a fer entrades brusques i a encarar-se amb els bons i educats jugadors locals.

Els visitants només van aconseguir el gol amb un xut de fora l’area molt ajustat al pal. LKG però, va treure l’experiència i l’ofici del que està dotat últimament i va aguantar el marcador favorable fins que el dolent, lleig, caspós, asquerós i perquè no dir-ho, filldeputa de l’àrbitre va pitar el final del partit.

Nova victòria i cap a casa, i com deia un entrenador: No hase falta desir nada mas.

1×1=1

Ja en tenim 10

LKG 0 – PTOP 0

LKG no va poder passar de l’empat ahir contra els PTOP. La confusió va regnar els dies previs al partit per culpa del nom del contrari i la manca de coneixement sobre les sigles de l ‘equip rival. Després que  a la redacció de LKGol es rebessin alguns correus surrealistes sobre el nom vertader es va treure l’entrellat: LKG jugava contra Política Territotial i Obres Públiques.

El partit es va jugar a quarts d’onze de la nit, mala hora per estar concentrats al 100% i sortir a tope. El matx va començar amb un LKG ben col·locat en defensa i amb la incorporació de Xavi al mig del camp per cobrir la baixa de Sergio. Va ser un partit molt físic, on els dos equips van donar tot el que van poder per intentar foredar la porteria contrària. Malgrat el resultat (o-o) no va ser un partit gens avorrit. Els dos equips van tenir forces oportunitats per marcar, però que no es van materialitzar. La jugada del partit la va protagonitar Sergi a pocs minuts del final després d’un excel·lent llençament de falta que es va estavellar a la creueta. En l’última jugada del partit el Kaiser de Donosti va tenir una altra gran oportunitat, després d’un llançament de còrner, que hagués sentenciat el partit.

L’equip va estar bé en defensa, deixant de banda alguns petits errors  puntuals i el porter, Ben Ji Pablo va tornar a estar excel·lent des de tots els punts de vista. L’equip orange té una setmana de vacances que li permetrà tornar a les instal·lacions del Meiland amb forces renovades. L’equip porta 4 partits sense perdre. Felicitats a tots!!!

Un x un

Pablo: EXCEL·LENT: Es va mostrar segur en tot moment i va saber manar a la defensa quan va ser necessari. Va treure la pilota amb rapidesa i visió de joc.

Pere: EL MUR.Va demostrar, una vegada més, la seva solidesa en defensa. No va deixar que el davanter passés ni una vegada i va demostrar ser un gat vell a l’hora de provocar faltes.

Sergi. MANANT. Va estar donant ordres constructives durant tot el partit. Ben col·locat. Va fer bones arribades a l’àrea contrària que van permetre crear perill.

Marc: EL GRAN. Malgrat menjar-se dos ous ferrats abans de començar el matx va exibir un nivell de joc molt alt.Va córrer molt durant tot el partit i va consolidar el mig del camp.

Xavi. ENTREGAT. Era la segona vegada que vestia els colors orange i va jugar a un alt nivell. Es va demostrar sòlid en defensa i va crear cert perill a l’àrea rival.

Feu. IMPECABLE. Va jugar durant molta estona al mig del camp fent un desgast físic majúscul. Es va entregar a totes les pilotes i va consolidar un gran nivell de joc dels últims partits.

Arnau. INCANSABLE.  Va portar de corcoll a tota la defensa de PTOP creant molt perill i va aprofitar tots els espais. Va mantenir un gran nivell de forma física.

Rai. COL·LOCAT: Va jugar de lateral i va permetre treure bones pilotes des de la pròpia àrea. Va fer algunes arribades al’àrea rival amb cert perill.

Que vagin passant!

LKG- 3  Hellcheib-2

 

 

La gran remontada! I la ratxa lkgeriana continua.

L’Lkg jugava contra el tercer classificat, que s’està jugant les garrofes amb els de dalt per pujar de divisió.  L’equip Orange va baixar el nivell de les anteriors victòries i el partit es va solucionar en jugades concretes.

El partit va començar bé i els jugadors locals van tenir el partit controlat els primers minuts, com sempre. Els jugadors van tenir algunes opcions, xuts que va refusar el porter i jugades de cert mèrit. Però el rival començava a apretar. Fins que va arribar el primer gol, en una jugada de rebots a la defensa, un davanter de Hellcheib va engaltar una pilota que va colar-se a la porteria lkgeriana. 1-0 i l’equip cansat, només amb un canvi, la baixa de Sergio es començava a notar al mig del camp. Els jugadors s’anaven desinflant i un error defensiu va propiciar un xut llunyà que va acabar en gol. 2-0 i semblava tot perdut. El millor que li podia passar a l’equip era que acabés la primera part.

A la mitja part l’equip es va reunir. Entre poemes de Martí i Pol i cançons de Lluís Llach es va voler recordar l’heroica actuació de l’altre equip de la ciutat un dia abans. Frases de grans filòsofs, com Van Gaal, Radomir Antic,  Adam Martín o Josep Guardiola amenitzaven els minuts de descans.

Amb aquesta extramotivació, i amb la consciència que podien fer alguna cosa gran va començar la segona part. L’equip va sortir en tromba. Hi va haver algunes variacions tàctiques que van suposar donar la volta a la dinàmica del partit. Txip Txap Roger es va posar al lateral esquerre, Tiburón Feu va incorporar-se al mig camp, on donava consistència defensiva i Serginho es va col·locar al lateral dret, cosa que li permetia pujar la banda sense tanta pressió i amb més perill. De fet, un teva meva entre Serginho i el Kàiser va suposar el gol d’aquest últim just encetar la segona part. Gol psicològic. Els rivals encara s’estaven mocant i sense adonar-se’n  ja tenien un gol en contra. Al cap de menys de 5 minuts Pedrag tallava una pilota a la defensa i s’incorporava a l’atac com si Dani Alves es tractés. Després de pixar-se un parell de contraris va cedir la pilota al Kàiser de Donosti que estava desmarcat i aquest de fort xut va aconseguir una xarxa de les seves. 2 a 2 i tot un món per endavant. Què faria l’equip? canguelo? diarrea? gonorrea?

L’equip psicològicament molt motivat però físicament mermat començava a defensar sense crear. La victòria va arribar amb una jugada individual de la perla del planter Arnau, que es passava tot el partit lluitant amb els durs defenses rivals. Una pilota bombejada des de la meitat del camp lkgero va arribar a la defensa rival, que protegia la bimba sense problemes. L’astúcia, la constància, la fe de la perla del planter va fer que s’avances als dos defenses, que a base de cops el van intentar parar, va controlar la pilota, i quan semblava que es quedava sense angle per xutar, va engaltar una potent canonada que entrava per tot l’escaire de la porteria visitant. 3-2 i la remontada es feia real!

Quedava però, molt partit. No valia a badar. Però si alguna cosa sap fer aquest equip quan toca és defensar. A l’heroica, fent marranades, com sigui, però defensant. L’art del Cattenaccio no tothom el sap dur a terme. El que no va poder fer el Chelsea ho va aconseguir l’Lkg. Els rivals apretaven fort, però no aconseguien xutar. La defensa rebutjava, el migcamp s’entregava al màxim i el davanter intentava lluitar cada pedrada que li arribava. L’equip es veia obligat a fer faltes per evitar jugades de gol. I així va arribar el fatídic moment. Un txip txap roger carregat d’odi i ràbia va clavar una patada a un rival que ni el mateix Bruce Lee hagués fet millor. El crit del coletas encara retumba pel Meiland. De cop les ments Lkgerianes es van tornar negres. Es va fer la foscor. La gran remontada podria quedar en res. Doble Penal.

Coneixent les pájares lkgerianes un gol en aquells moments podia desencadenar una remontada per part de l’altre equip. Però ahir no era el dia.

Incomensurable va estar Ben Ji Pablo. Va deixar més espai per un costat que per l’altre de la porteria i el davanter hi va caure. Va xutar ras i parada increible de Ben Ji. Havia salvat un cop més l’equip.

EL partit continuava, quedaven minuts i la frustració de l’altre equip tambés es traduïa en faltes. En una d’aquestes, un xut sec i potent de Serginho va superar el porter per alt i es va estabellar al travesser, Rai va voler aprofitar el rebot i li van fer falta. Doble Penal. Amb el Kàiser a la banqueta amb els bessons pujats, Serginho va acceptar el repte de sentenciar el partit. Va fallar, com no, però per sort, no va haver temps per res més i el partit es va acabar amb un resultat que ningú s’hagués cregut a la mitja part. I van sumant…

1×1

Ben Ji Pablo. Salvador. Va fer aturades de mèrit, però sobretot serà recordat per aturar el doble penal en el moment més trascendental del partit.

Serginho. Irregular. Fins que no va passar al lateral de la defensa no va crear perill. Al mig del camp se’l veia cansat i perdut. A la dreta va fer dos xuts amb perill i una falta amb molta intenció. Va triangular amb el Kàiser sempre que va poder.

Pedrag. Grandiós. Va superar en tot moment el seu davanter, per terra, mar i aire. Clau en la defensa com sempre ordenant i manant. Va jugar sempre que va poder la pilota i va crear ell tot sol el gol de l’empat.

Txip Txap Roger. Desigual. Va anar de corcoll a la primera part amb un davanter àgil i ràpid. Va provocar la falta del doble penal i va regalar el segon gol. A la segona part a l’esquerra va estar molt millor, més segur i va jugar fàcil, es va assemblar al jugador de l’anterior partit

Tiburón Feu. Polivalent. Bon partit del defensa orange. Va haver de passar per totes les posicions de la defensa fins que se’l va reclamar al mig del camp on va desenvolupar una meritòria tasca de contenció de l’atac rival. Va aguantar físicament i va saber mantenir la posició en tot moment.

Rai. Sacrificat. Va haver d’ocupar la posicó del migcamp gairebé tot el partit anant amunt i avall. Va intentar jugar cada pilota i connectar amb l’atac amb dispar sort. L’equip va trobar a faltar el ja seu clàssic gol.

El Kàiser de Donosti. Constant. Va jugar un gran partit un altre cop. Dos gols i una despesa física al mig del camp increïble. Com sempre desmarcant-se i demanant la pilota. Quan es deslliura de la defensa l’equip guanya presència a dalt. Al final del partit el cansament li va passar factura i se li van pujar els bessons, de Boer.

La perla del Planter Arnau. Lluitador. En el seu retorn va passar-se tot el partit lluitant literalment amb la defensa rival. El ja clàssic cattenaccio fa que el davanter pateixi a dalt i se senti sol molts cops, però això no fa que lluiti cada pilota i que tregui petroli de qualsevol jugada. Rapidesa i xut la clau del tercer gol.

Sant Jordi de Catenaccio

LKG – 3 Garraforma -1

Gran partit d’ LKG que va aconseguir una nova victòria i ja en van 2 consecutives. Sis punts i adéu a les últimes posicions.

L’equip sembla que ha trobat la bona direcció i es comença a adaptar a la nova divisió. Els jugadors actuen com un bloc i cadascú té la posició ben marcada. Des del primer fins l’últim es sacrifiquen per l’equip i sembla que ja s’han oblidat les habituals pájares.

El partit del dijous de Sant Jordi va ser un gran exemple de com Itàlia va poder guanyar l’últim Mundial.

Cattenaccio pur i dur i contraatacs letals. Aquesta és la recepta del resorgiment LKG. L’equip ha perdut toc, però ha guanyat en contundència i defensa, per tant, el canvi era clar, l’evolució lògica i el resultat prometedor.

El partit va començar com sempre. Amb un LKG en forma, ràpid, àgil, tocant i arribant. La sortida va ser en tromba. Però, també com sempre, l’equip es va anar desinflant i a mesura q passaven els minuts Garraforma anava tenint cada cop més la pilota  i tocant i tocant gràcies als seus bons jugadors.

La primera gran ocasió va anar a càrrec d’LKG, Serginho va empalmar una assistència llarga  que el porter va poder desviar. Garraforma apretava i quan més ho necessitava l’equip El Kàiser de Donosti va xutar magistralment des de la llunyania de l’area i va clavar un golàs de vaselina que el porter només va poder observar.  Algún xut sense gaire perill que Ben Ji Pablo va aturar de manera sòlida van ser les úniques ocasions de l’equip visitant.

A la segona part el guió va ser el mateix de l’últim partit. LKG es conformava amb l’1 a 0 i defensava a ultrança. Cap a la meitat de la segona part, Serginho que anava deambulant per la davantera va robar una pilota, va córrer tot el camp com si el perseguís Carmen de Mairena, evitant dos defenses, i quan semblava massa tancat per probar el xut amb l’esquerra, va sentir una veu angelical que cridava des del mig de l’àrea i sense mirar va fer una assistència, que Rai, que va seguir tota la jugada corrent a prop,  va culminar amb gol. El seguiment de la jugada per part de Rai demostra que l’equip confia en els seus companys i en la victòria. En altres ocasions, el davanter s’hagués trobat sol amb tots els defenses.  

Les coses es clarificaven per LKG que amb el 2 a 0 es relaxava. Així doncs, l’únic moment de despistada de la defensa lkgera va significar que un jugador garraformés marques el 2 a 1 a bocagerro. Les pors i els fantasmes del passat tornaven al municipal orange. Aquest cop però, els jugadors lkgerians es van mentalitzar a fons i no van tenir cap més pájara. Les grans intervencions de Ben Ji Pablo van donar aire a un equip que no mereixia que li empatéssin el partit. Cap al final del partit, en una de les pilotes robades pel Kàiser, aquest va assistir a Serginho que, al primer toc li va tornar la pilota deixant al Kaiser Sorro sol davant el porter. Allà va sortir el temple dels grans killers i sense immutar-se li va colocar la pilota per baix al porter. 3 a 1 i cap a casa.

L’equip es quedava amb una gran sensació després de la victòria, un bon regust. Un esforç com el que va fer tot l’equip val la pena si el resultat acompanya.

1×1 dels jugadors de la remontada a la lliga:

Ben Ji Pablo. Salvador. Va protagonitzar parades de gran mèrit en moments clau del partit. La defensa se sentia segura amb el porter darrere ja que si fallava tenia una assegurança sota els pals. Va probar amb el davanter Serginho assisències llargues de contraatac amb sort dispar.

Tiburón Feu. Inexpugnable. Amb el partit d’ahir se li va treure l’stigma de gafe. Va jugar el partit a un nivell molt alt. Segur en defensa no va deixar que ningú es colés per la seva banda. Concentrat i ben col·locat en tot moment va aguantar físicament tot el partit tot i les constants embastides dels davanters garraformeros.

Pedrag. Líder. La defensa estava a les seves ordres i va complir. Igual que tota la defensa va jugar a un nivell altíssim i sense errors. Manava i ordenava cosa que va fer mantenir la concentració defensiva. Ràpid al tall i expeditiu a l’1 contra 1 no va permetre que cap davanter li guanyés l’esquena.

Roger. Estel·lar. Va jugar un gran partit. Defensivament extraordinari i amb algunes incorporacions a l’atac. Va intentar jugar en tot moment la pilota cap als mitjos o davanters cosa que donava aire a l’equip. Va mantenir la posició en tot moment, limitant les seves escapadetes a  l’atac, cosa que va fer que la defensa estigués més unida i segura.

Sergio. Sublim. Gran esforç físic el que va fer Sergio. Estava a tot arreu. Arribava a totes les pilotes. Un pulmó al mig del camp, tallant i distribuint. Ajudant en defensa i incorporant-se a l’atac. Corregint posicions i tapant huecos. Es nota quan està al mig del camp, la seva posició més natural i en la que rendeix més.

Kàiser de Donosti. Crack. Tot i el gran nivell global de l’equip, va ser el millor de tots. Líder al mig del camp va fer una gran dupla amb Sergio. Intentant jugar al toc cada pilota, treient-la amb criteri i perill.  El seu xut potent va signifcar el primer gol, tot un golàs. La jugada amb Serginho va significar el segon. A part de golejar i decidir partits, defensava i manava com un veterà.

Rai. Golejador. Es va anar alternant la posició amb Serginho. Tot i les poques pilotes que arribaven a dalt les sabia aprofitar i aguantar per donar respir als companys. Molt ben col·locat en cada moment el seu gol va ser decisiu per donar tranquil·litat a l’equip. Fa uns quants partits que va sucant i s’està convertint en un gran oportunista, que peu que posa a dalt, gol que se li suma a l’equip.

Serginho. Murri. Va anar molestant la defensa contrària sense gaire sort fins que va trobar l’ocasió de robar una pilota que va acabar amb gol. Va tenir diverses ocasions de gol i va provocar algunes faltes i mans del porter. Li va tocar ballar amb la més fea però se’n va sortir prou bé. Dues assistències de gol i contraatacs gairebé letals, el seu llegat.

La Victòria

LKG 1 – AC Soniguales 0

Per fi!!! LKG va aconseguir la primera victòria des de que és equip de Primera. Garraforma va ser l’equip derrotat per la plantilla orange. El jove del planter, Arnau i l’inclassificable Feu van ser les absències destacades del matx, però Xavi ‘el catxes’  va ser el reforç triat per ocupar la davantera orange. Precisament Xavi va ser l’autor de l’únic gol de partit després d’una jugada plena de revots i amb un pal inclòs.

L’equip va patir bastant però es va posicionar bé en defensa i fins i tot es van  poder veure bones sortida de pilota des de l’àrea d’LKG. Els últims compassos del partit, l’equip va patir molt ja que tenia acumulades 5 faltes i amb la pinta que feia l’àrbitre tot era possible…  Tots els membres de la plantilla van expressar la seva alegria després d’aconseguir la primera victòria i esperen aconseguir 3 punts més el dia de Sant Jordi.

LKG viu un via crucis

LKG no ha sumat ni un punt des que és equip de Primera. L’equip orange no va poder ahir contra una banda que deia ser de la Mina però tenien pinta de ser de Pedralbes. Va ser un partit ‘tipus’. LKG guanyava 2 a 0 el minut 10 de la primera part i es va deixar empatar un partit que tenia controlat. Ja a la segona part, i per culpa del relaxament i cansament de la plantilla, els jugadors LKGeros es van veure desbordats i no van poder fer res per intentar capgirar el marcador. El partit d’ahir va servir perquè la plantilla al complet es retrobés després d’alguns partits amb algunes baixes.

El vestidor

Al finalitzar el matx algú va insinuar que la derrota havia estat culpa del canvi d’horari del cap de setmana anterior. La pròxima jornada coincidirà amb el partit de tornada dels quarts de final de la Champions… LKG podria aconseguir els primers punts a Primera? Es presentarà el rival? Hi haurà una epidèmia de grip?

Sin Barbas no hay paraíso

Cel ennuvolat dimarts al Meiland per rebre Kaldetas. I es que els nois de l’LKG s’enfrontaven al líder. I dic nois perquè dimarts no van jugar cap dels avis de l’equip. A les ja anunciades baixes de Rai i Pere se’ls va unir la de Roger a última hora.

A més, la aliniació dels planetes va fer que per primer cop en temporades no jugués cap Barba a l’equip. Això va comportar que el vestidor es convertís en una orgia d’independentistes radicals, oleguer presas i roviretxes a falta d’un guía espiritual socialista que els marqués el camí de la veritat i la raó.

L’equip es va trobar els primers minuts molt ordenat a la gespa, fins que l’àrbitre va pitar l’inici del partit.

El primer quart d’hora l’equip va fer un homenatge a les velles i belles actuacions LKgerianes i va defensar a ultrança, va atacar com mai, però empatava a zero com sempre. Dos xuts de sergi i un de la perla del planter Arnau, van fer lluir el porter visitant. I es que quan un equip té una mala ratxa no entra res.

Cap al minut vint, va arribar el gol dels visitants. Com sempre, l’equip jugava bé, però un xut molt potent des de fora de l’area, imparable per Ben Ji de carn i ossos (evidentment hagués arribat el de dibuixos animats) va significar el primer gol.

A partir d’aquí l’equip va intentar seguir jugar. El nou fitxatge la tocava i això permetia respirar a la defensa. El Kàiser arribava a totes i Sergio, amb bambes, ordenava l’equip al mig, fins i tot Tiburón Feu pujava (de tant en tant) la banda.

Tot i això, és impossible amb 7 jugadors, aguantar el partit contra 10. L’equip es va anar desinflant físicament i els gols anaven caient, cosa que feia desinflar psicològicament. Entre mig, ocasions clares fallades, que només haguessin perpetuat l’agonia.

Al final, com sempre, un cabaç de gols i cap a casa, amb la sensació habitual que es podia haver fet més.

 El vestidor feia olor a derrota, fins que Tiburón Feu va dir que se li havia escapat a ell.

L’equip encara un futur desolador. Últim, zero punts, i directe a segona. I es que els últims partits no són suficients jugadors, i la divisió interna al vestuari és evident. 

El que va fer més mal, sens dubte, va ser sentir els seguidors de l’equip de la mateixa ciutat, cridar: A segunda oe, a segunda oe, i es que ja només ens queda peregrinar a la Moreneta.

 SC.

A zero

Kaldetas 6 – LKG 1

L’equip orange tampoc va poder puntuar ahir en la tercera jornada a Primera. L’equip, que no va poder amb el seu rival, ‘Kaldetas’ es manté al pou de la classificació empatat a punts amb ‘Garraforma’ (pròxim rival) i ‘Xurrasqueria Guti’.

Com que qui escriu la crònica no va ser present ahir a les instal·lacions del Meiland per raons personals no pot aportar més dades sobre: qui va marcar l’únic gol del matx, si el Roger va fer un altre pal, si el Sergi va cridar molt, sobre les converses al vestidor… per tant és una crònica, totalment buida de contingut i d’informació útil… això sí, el títular i el resultat ho diuen tot. La plantilla té una setmana per preparar el proper partit contra Garraforma que es disputarà dijous vinent.

Sense Barbes

Aquesta tercera jornada va coincidir amb l’absència de germans Barba a les files orange. Des de la redacció de LKG no es vol afegir cap més comentari.